22/05/2011

Xoc de cultures

2 min

La detenció de Strauss-Kahn ha demostrat que el xoc de cultures es pot produir en família. França i Estats Units pertanyen a aquest mateix magma cultural que els teòrics de les civilitzacions anomenen Occident. Això no impedeix que un incident com l'esmentat hagi posat de manifest diferències abismals en la manera d'entendre els usos de la justícia, la consideració als acusats i la moral del delicte.

Els tòpics parlen de puritanisme americà i arrogància francesa. Més aviat hauríem de dir que a França -sobretot en determinats delictes- es parteix del prejudici favorable a l'acusat i als EUA del desfavorable. A França una persona detinguda està protegida de l'exposició pública, als EUA des del moment que la policia actua a partir d'una sospita sobre una persona, no hi ha barrera que la salvi dels mèdia. No només això: mostrar el detingut en l'estat de deixadesa i abatiment psicològic propi dels que passen hores o dies en una comissaria respon a una voluntat d'exemplaritat, perquè petits i grans visualitzin la maldat del delicte i el destí de qui se suposa que l'ha feta grossa. Des del punt de vista americà, l'actuació de la policia amb DSK és irreprotxable: l'ha tractat com a qualsevol delinqüent, amb impecable criteri d'igualtat. La desigualtat vindrà ara, quan els recursos permetran a l'exdirector de l'FMI tenir uns advocats i fer uns pactes fora de l'abast de la majoria. Des del punt de vista dels francesos, DSK ha estat tractat com un gos, expressió de Bernard-Henri Lévy. Alguns parlen fins i tot d'humiliació de França i de refredament de les relacions entre els dos països. Ara que semblava que l'antiamericanisme ideològic anava de baixa qui sap si el veurem renéixer com a antiamericanisme patriòtic.

Realment el cas DSK dóna motius per meditar sobre la misèria humana, la natural tendència a l'abús de poder, la manera com es pot arribar a perdre el món de vista quan un creu que és tan important que res li està vedat. És tan irracional la manera com s'ha autodestruït que no és rar que el 57% dels francesos pensin que ha estat víctima d'un complot.

Però les diferències culturals també existeixen dins la societat francesa. Per això Sarkozy s'equivoca si creu que l'esfondrament de DSK el beneficia. Eren dos líders diferents en les formes -hiperactiu l'un, aparentment més reposat l'altre-, però molt semblants culturalment. Sarkozy coneixia perfectament les debilitats de l'adversari perquè en part eren les seves, i esperava ridiculitzar-lo com a candidat de l'esquerra pel seu gust pel diner i el luxe. Ara es pot trobar davant una senyora austera i dura com Martine Aubry, més pròxima al calvinisme d'un Lionel Jospin que a l'hedonisme de DSK. I en aquesta confrontació, davant d'una opinió pública extremadament sensible als abusos del poder i el diner, els punts dèbils amb què Sarkozy volia erosionar DSK qui sap si se li giraran en contra i acabaran de liquidar el poc prestigi que li queda. Cal dir, però, que hi ha un natalici en perspectiva que pot fer miracles. Seria la nata que Sarkozy seduís els francesos com a pare exemplar.

stats