Compartir, no imposar
John Gray ho ha escrit: “L’era de la globalització selectiva s’ha acabat”. Ara bé, la configuració d’un nou món serà lenta, i el que sabem amb certesa és que, quan les portes de les cases es vagin obrint, emergirà una crisi econòmica i social de considerables dimensions, i que es faran notar els efectes psicològics i morals del tancament.
Quan es tracta de protegir la vida de les persones els acords són relativament fàcils de construir perquè tothom se sent com a víctima potencial. Però quan es tracta de decidir com sortir del naufragi econòmic, entren en joc els interessos i els càlculs ideològics i l’escenari es complica. Tanmateix, per a la gran majoria dels ciutadans salvar els mobles és ara mateix la prioritat, i per tant serà la principal exigència als governants, com ja comencen a mostrar les enquestes. El govern intenta mantenir la iniciativa convocant un pacte d’estat. I bona part de les forces polítiques, de la dreta a l’independentisme, se’n desmarquen.
Sánchez ha liderat l’emergència des de la centralització absoluta i la pràctica suspensió de tots els poders al servei de l’executiu, en comptes de buscar la complicitat dels poders autonòmics i locals i de les forces polítiques, entenent que davant l’amenaça del virus ningú tenia marge per dir res més que sí, senyor. Fins i tot a la nació per excel·lència, França, hi ha hagut més sensibilitat descentralitzadora. Macron ha deixat en mans de prefectes i alcaldes la definició de les excepcions al confinament. Ara Sánchez convoca el personal a correcuita. Amb quina autoritat? La seva aposta és que la gent en aquest moment no vol baralles. I confia que els partits que ara li diuen que no acabin tenir por de la reacció ciutadana. No és moment perquè la dreta exhibeixi el desig de revenja ni per tornar als problemes pendents -per exemple, la qüestió catalana- que el covid-19 ha esborrat temporalment de l’agenda. Certament, la política és l’art de l’oportunitat. I els diferents actors han de trobar el punt adequat entre els seus interessos (i els de qui els dona suport), les posicions ideològiques i el que la gent espera d’ells. Però en qualsevol cas els pactes no s’imposen, es comparteixen.
