RAONS

En la cruïlla

El president Torra segueix fidel a la seva estratègia: tota provocació suma. Amb aquesta idea va optar per la desobediència quan la JEC li va ordenar retirar la pancarta a favor dels presos polítics. I es va ficar en un embolic que sabia que el podria dur a perdre el càrrec. Tant es així que, quan va arribar a judici, Torra va assumir l’autoria del delicte. Una autoimmolació que fa pensar que busca una sortida honrosa de presidència, conscient que no es donen les condicions per fer imminent la República.

Ara el Suprem oficialitza la retirada de la condició de diputat al president. La resposta de Torra és que res no ha canviat, i així deixa que recaigui la papereta sobre Roger Torrent i ERC. I s’apunta a la guerra de querelles judicials que tant agrada a la dreta. Torrent pot fer dues coses: complir l’ordre que li ha arribat, amb la qual cosa hi haurà barra lliure per estigmatitzar la traïdora ERC; o mantenir Torra exposant-se a una segura acusació judicial. I tindrem així el president del Parlament en el mateix camí de sortida que el de la Generalitat. ¿Paga la pena? ¿Algú creu que això suma a favor del procés sobiranista? Què cal fer: desgastar-se amb pessigades que fan més mal al sobiranisme que als seus adversaris o aprofitar l’oportunitat oberta amb el canvi de govern a Espanya per entrar en una nova fase d’un camí inevitablement llarg?

No és difícil veure que la dreta espanyola, rabiosa pels senyals de distensió amb l’independentisme per part del nou govern, està disposada a anar a totes, sabent que compta amb complicitats al poder judicial. Davant d’això hi ha dues estratègies possibles: buscar la confrontació permanent o intentar capitalitzar la fractura evident que hi ha en el front dels partits espanyols. No servirà per tocar el cel en tres dies. Però una negociació per aconseguir avenços basant-se en la majoria parlamentària de la investidura podria començar a canviar coses. I afavorir la sortida dels presos. ¿Cal renunciar-hi en nom d’una estratègia que potser pugui donar alguns dividends a JxCat en la batalla contra Esquerra, però cap per al futur del Procés en la mesura que fa el joc a la dreta espanyola? ¿O cal aprofitar la porta que s’ha obert per contribuir a aïllar una dreta que veu la justícia com el seu braç armat?