RAONS

La desbandada

Fa un any de la proclamació de la República que no va arribar ni a ser un paper. D’aquell divendres m’han quedat gravades les imatges dels diputats a l’escalinata del Parlament. Rictus forçats d’alegria que es transformaven en rigidesa facial. Hi havia plena consciència de la impossibilitat que el ritual tingués eficàcia jurídica. Qui volgués donar via lliure a l’optimisme de la voluntat, podia consolar-se pensant que presenciava l’acte germinal d’una República que arribarà qui sap quan. Però el pessimisme de la intel·ligència no estava per a bromes. I va començar la desbandada, tal era la desconfiança en les pròpies forces. Ningú va intentar res.

Aquell vespre Rajoy anunciava la implementació del 155. És a dir, formalitzava el fracàs de la seva gestió. Una resposta agressiva -vaig escriure aquell dia- i l’acte de defunció del règim del 78, tot i que l’enterrament serà retardat. Avui els efectes de la decisió de transferir el problema a la justícia continuen.

El dia abans Puigdemont havia preferit poder dir “Hem arribat fins on vam prometre”, encara que la realització de la promesa no tingués el seu acompliment en acte, que esgotar les possibilitats que oferia el joc polític. Un any més tard estem empantanegats. A l’espera dels jutges. I amb la dreta espanyola esvalotada. Aquests dies llegir la premsa conservadora de Madrid fa feredat. El front patriòtic, liderat per Rosa Díez, convoca els espanyols a organitzar-se en defensa de la nació i la Constitució evocant els anys 30. Abascal i Casado competeixen pel paper de mascle alfa en la via repressiva. Sembla com si alguns volguessin tornar a fer d’Espanya el territori d’assaig previ a la gran davallada europea, com ja va ser el 36. I no ens ho podem prendre a benefici d’inventari.

Cal esperar que arribi la reacció democràtica espanyola i es pugui crear un espai d’aliances per evitar que triomfi Salvini. Quan Jordi Sànchez diu “No entenc la raó ni comparteixo el fet de demanar al govern espanyol un gest a favor dels presos per aprovar els pressupostos”, està dient: feu política, senyors, parleu, negocieu, pacteu abans que ja no hi siguem a temps.