18/04/2020

Fer o jugar

2 min

“Les polítiques d’austeritat van acabar amb l’ambició i el compromís dels governs de protegir els seus ciutadans”. Ho diu Richard Horton, director de la revista científica The Lancet. Des de llavors la política ha quedat molt tocada. La ciutadania va prendre consciència de la impotència dels governants davant els poders econòmics, incapaços de controlar les companyies globals i els mercats. Una entremaliadura de la història -o de la naturalesa- ha donat una inesperada oportunitat a la política. El món s’ha aturat i no ha sigut gràcies a cap dels nous poders mundials sinó als estats de la modernitat. ¿Els polítics es guanyaran la confiança perduda?

No abunden els senyals esperançadors. Un apunt interessant: la majoria dels països més a l’altura són governats per dones. Aquí hem vist molta impotència. Des del bonisme autoritari de Sánchez, que demana ajuda després d’haver-se negat a teixir complicitats, fins a la pulsió militant de Torra, que l’ha dut a confondre la governança amb una estèril reivindicació permanent que ha servit per aixecar acta de la seva debilitat.

I, tanmateix, les enquestes deixen clar el terreny de joc: davant l’emergència, més del 90% vol que s’ho facin com vulguin però que s’entenguin. Però en intenció de vot el panorama és molt semblant al de les eleccions. Per què? Senzillament, l’espai polític i ideològic està molt fracturat, amb escasses franges de permeabilitat entre camps oposats. A Espanya aquest eufemisme anomenat centre s’ha ensorrat i la fractura dreta/esquerra és patent. I a Catalunya els espais estan molt definits, amb la independència com a línia de demarcació. Conseqüència: tothom té l’ull posat en el dia després. El problema és que serà una crisi econòmica profunda i que la por portarà llarga cua.

La dreta té pressa i li costa reprimir-se. Ha sembrat molt odi. I a l’independentisme li costa entendre que trigaran a donar-se les condicions per tornar a la batalla. Faran bé tots plegats de tenir un peu posat en el potencial pacte per la reconstrucció econòmica. En les urgències les grans promeses decauen. Uns i altres han d’entendre que és hora de fer política i deixar de jugar a la política.

stats