Publicitat
Publicitat

La gent

“No és l’esquerra la que portarà el canvi sinó la gent”. És una frase de Pablo Iglesias en resposta a la iniciativa d’algunes persones vinculades a Esquerra Unida, Equo i Podem de crear Ara en Comú, una plataforma per anar a les eleccions generals seguint el model d’Ahora Madrid o Barcelona en Comú. Totes les enquestes situen Podem a l’extrema esquerra i Pablo Iglesias renega d’aquesta condició, coincidint amb Ciutadans i amb molts sectors conservadors que fa temps que diuen que l’oposició dreta/esquerra és anacrònica.

Què és la gent? La gent som tots. Parlar en nom de tots no és gaire diferent de parlar en nom de ningú. Quan dius la gent, qui es dóna per al·ludit? Els polítics que parlen en nom de tots em fan por. La democràcia és pluralisme i reconeixement de la diversitat d’interessos. Qui pretén representar a tothom acostuma acabant per no representar a ningú. I l’obsessió per atrapar-ho tot porta inexorablement a la recerca de legitimacions transcendentals, ja sigui la voluntat divina, l’honor de la pàtria, el destí del poble o els designis inexorables d’aquest Déu menor anomenat mercats.

Owen Jones dóna una definició d’establishment bastant precisa: “Una sèrie de grups poderosos que necessiten protegir la seva posició en una democràcia en què gairebé tota la població adulta té dret a votar”. Grups que han aconseguit domesticar la socialdemocràcia i es posen molt nerviosos quan surten noves forces polítiques no controlades. Però fer política en nom de tota la gent menys aquests em sembla una proposta tan absurda com impossible. Si la idea d’esquerra no li serveix, Iglesias ens ha de dir on vol anar i amb qui. A les municipals els millors èxits de l’esquerra alternativa es van donar allà on diversos grups, Podem entre ells, anaven en coalició, al voltant del lideratge d’una personalitat amb autoritat moral i independència de criteri. I sense por a dir-se d’esquerres. I si fos la fórmula bona? L’aparició d’Ara en Comú no és cap mala idea. I seria molt bona per a l’esquerra alternativa si la convergència amb Podem fos possible.

Riure, malgrat tot