L’home boig
“No heu sentit a parlar d’aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»?” Així comença l’aforisme 125 de La gaia ciència de Nietzsche. Davant les rialles i la incredulitat dels que l’escolten, l’home boig diu: “Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l’hem mort”. Finalment, llença la llanterna a terra i marxa dient: “He vingut massa d’hora, encara no estic a la meva època”.
Aquest famós aforisme em va venir al cap quan tres cadenes americanes van interrompre Trump per no ser còmplices dels seus deliris. Poseu democràcia allà on diu Déu, poseu Twitter on diu mercat, i contenim la respiració. ¿És això el que ens ha estat dient Trump aquests quatre anys: la democràcia és morta i som nosaltres els que l’hem matat? ¿I hem estat incapaços de desxifrar el missatge?
Trump, amb la seva consciència d’impunitat, amb el seu menyspreu per la paraula, les institucions i els usos democràtics, amb la seva fascinació per les armes, amb un temperament que entén la venjança com la manera suprema d’estar al món, amb el seu rebuig de qualsevol forma de control del poder, ens estava dient a crits i amb la cara d’emprenyat que el caracteritza que la democràcia ha mort. Com els que s’escandalitzaven per la mort de Déu, hem seguit adorant les nostres democràcies, pretenent fer-les intocables quan el que cal és una renovació a fons. I hem deixat que fessin camí aquells que, com bona part del Partit Republicà, s’han amagat darrere Trump per seguir debilitant les institucions i conduint la democràcia i la gent a la intempèrie.
En quatre anys l’home boig ha aconseguit que deu milions més de persones s’unissin a la seva caravana. És el fet més rellevant i desconcertant: mig país amb ell. Si això ens serveix per entendre que el camí emprès per Trump responia a una crisi social i política profunda de les societats occidentals i que la democràcia està en perill, l’episodi ens haurà deixat una exigència positiva: salvem la democràcia, no l’acabem de matar. Tanmateix, sembla que alguns (Vox, PP i altres dretes europees) ja assumeixen que Trump s’ha anticipat a l’època però que l’autoritarisme postdemocràtic és un destí ineluctable.
