30/05/2020

L’altra epidèmia

2 min

Els retrobaments han desvetllat una certa eufòria però comencen a caure en cadena les males notícies, en forma de tancaments empresarials, acomiadaments massius i ampliació de les fractures socials. No hem acabat de sortir del túnel de la pandèmia i entrem en el de l’esfondrament econòmic. Es confirma que, sent evident que el virus no distingeix entre les persones, la crisi sanitària impacta de manera diferent segons la posició social de cadascú; i que la crisi econòmica, fruit de l’aturada general, l’agreujaran els que s’aprofiten de la circumstància per fer els seus ajustos i les seves reestructuracions pendents, amb perspectives sinistres per al món laboral.

Fins que la crisi de 2008 va partir les classes mitjanes europees, la societat havia fet invisibles els que havien quedat fora de joc. A poc a poc han començat a ser notícia i amb la pandèmia sembla com si per fi se’n reconegués l’existència. La resposta política ha estat l’ingrés mínim vital, que queda lluny de la renda bàsica i, encara que manifestament insuficient, pot ser útil en l’emergència. En tot cas cal que s’operi amb urgència i agilitat i en coordinació amb les comunitats autònomes perquè són les que tenen les competències i perquè la proximitat és molt important per a la seva bona implantació. De fet, els municipis serien els més ben situats per saber de les necessitats de cadascú.

Però això és una ajuda, no és una solució. I és gran el perill que es pensi que amb això ja està tot fet. En realitat ha de tenir complements efectius per a la reinserció de les persones afectades i per al futur de les criatures, en el marc de la reconstrucció d’un estat del benestar greument degradat. Desgraciadament hi haurà males notícies cada dia. A l’aturada cal afegir-hi els efectes d’una economia muntada sobre el monoteisme tecnològic, en què els resultats empresarials ja no recolzaran en la baixada permanent del salaris sinó directament en la precarietat i en l’eliminació de llocs de treball en benefici dels ginys tecnològics. És l’epidèmia que segueix a la pandèmia. ¿Reaccionaran els governants amb la mateixa decisió? De moment, a Espanya el clima és de patètica baralla. Un signe alarmant, gairebé una declaració d’impotència.

stats