De jutjat de guàrdia
“Això és de jutjat de guàrdia”. La frase es va configurant com el lema de Ciutadans, partit que s’havia proclamat liberal. Si l’independentisme fa un pas, Cs amenaça amb una querella. Quan posen TV3 i detecten un borinot, presenten una denúncia. L’única proposta que Cs té per a Catalunya és que decideixi el jutjat de guàrdia. D’això se’n diu política unidimensional. I és greu la concepció de la democràcia que hi ha al darrere.
Tot arrenca d’una confusió essencial que els porta a dir sense immutar-se que la llibertat és la llei. La idea sol formar part de la filosofia espontània dels juristes, però mereix puntualització. Perquè la llei sempre serà instrumental en relació a la llibertat. La llei per definició limita, determina l’espai del que és legalment possible. Per tant, acota la llibertat. I per això la qualitat d’una democràcia es defineix per l’amplitud del perímetre que la llei defineix. El referent és la llibertat, no la llei, que s’ha d’adaptar per fer possibles els graus més elevats de llibertat que una societat pot tolerar sense posar-se en risc. I això té límits per dalt i per baix: tant destructiu és pecar per defecte de regulació, que porta a l’anarquia, com per excés, que porta a l’anomia de les societats autoritàries.
Els humans som lliures per transgredir la llei, i qui gosi fer-ho n’ha d’assumir les conseqüències. Per tant, forma part de la cultura liberal apostar per unes regles del joc amples i flexibles. I el sistema legal ha de ser susceptible de ser modificat en funció de l’evolució de la societat, sempre des de la voluntat de trobar espai per a tots. Sense aquests dos criteris, parlar de liberalisme no té ni cap ni peus. El liberal aspira a ampliar l’espai del possible, no a restringir-lo. I això el diferencia dels conservadors en el terreny cultural i moral i de l’esquerra en l’econòmic. El problema és que presumptes liberals com Cs ho són a mitges, com els seus socis de la dreta: cap límit al diner, totes les restriccions a les llibertats civils, culturals i polítiques. A més, per al verdader liberal no hi ha tòtems. Tampoc la Constitució, llibre sagrat de Cs, que si un defecte té és que és difícil reformar-la. En 40 anys el món ha canviat exponencialment i no s’hi ha fet ni una modificació significativa.
