RAONS

El laberint

Deia Borges que la por humana al buit és tan gran que preferim que al centre del laberint hi hagi el monstre, el Minotaure, més que no pas ningú. Des de dimecres hem pogut corroborar-ho. Des que Puigdemont va solemnitzar la proclamació-suspensió de la independència, tot són especulacions sobre possibles compromisos ocults. La coincidència amb la declaració del president Tusk va fer córrer tot tipus de rumors sobre acords triangulars Europa-Espanya-Catalunya. La resposta de Rajoy, donant temps i amenaçant amb el 155, va promoure noves especulacions. Ganes de pensar que tot està controlat. I probablement no ho està gens.

Vivim un conflicte cíclic en què les impressions i els estats d’ànim canvien per moments. Dimarts hi havia un estrany sentiment de goig sense alegria al Parlament; dijous, Fiesta Nacional, semblava que a Madrid ho veien tot de cara; divendres el termini s’acabava i les pressions de l’ANC i la CUP a Puigdemont tornaven a incidir en la borsa dels neguits. Tanmateix, sembla que la realitat es pot destriar així: Puigdemont va fer un primer senyal per passar de l’èpica a la política, quan el potencial sobiranista sembla haver arribat al límit. Rajoy va contestar amb una de freda i una de calenta, modulant el to. Puigdemont torna a tenir la pilota però la taula de ping-pong es va fent estreta. El temor econòmic creix, els catalans mouen diner cap a fora sense distinció d’ideologia, i el risc de crisi, que havia de ser una arma de coacció a favor del sobiranisme, se li està girant en contra perquè els danys han començat a casa. La confiança entre el president i el govern central, que el considera un colpista i li ha desitjat la sort de Companys, és nul·la. Sense reconeixement internacional hi ha poc a fer, com reconeix un reconvertit Artur Mas. I per si no n’hi havia prou, el mateix dia que Puigdemont ha de contestar, Trapero, Sànchez i Cuixart estaran en mans d’una jutge de l’Audiència Nacional. No haver anticipat els riscos i canviat l’estratègia abans obliga ara a trobar una sortida per prendre com menys mal millor. Al centre del laberint no hi trobarem cap àngel.