02/12/2017

El lloc dels comuns

2 min

La campanya arrencarà sota l’impacte de la decisió del jutge sobre la situació processal dels candidats en presó preventiva, fet que serveix de recordatori als oblidadissos del caràcter manifestament anormal del 21-D. Però des del moment que el sobiranisme va acceptar participar-hi les eleccions quedaven legitimades, i s’aixecava acta del final d’una etapa. Quan el que havia de ser la festa de la República va derivar en una cerimònia de desconcert i frustració, el principi de realitat, que els dirigents sobiranistes es resistien a assumir, va entrar per la porta.

De com quedin les relacions de forces el 21-D dependrà la continuació. S’entrarà en una fase nova que requerirà altres estratègies i aliances. La pressa del periodisme d’estat -en feliç expressió de Francesc Serés- per decretar la desfeta del sobiranisme és indiciària que, tot i el discurs de normalització, la camisa no els toca l’esquena. L’anormalitat de la situació fa que els partits sobiranistes tinguin estratègies contradictòries: tenen un peu en el passat, amb un discurs melancòlic de la dignitat, i l’altre perfilant les posicions de cadascú de cara al futur. Meta: retenir tant els frustrats com els decebuts. Unionistes i sobiranistes forcen la polarització reduint el territori intermedi on busquen cavar espai els comuns i, a la seva manera, el PSC, que ja es diu Iceta.

En els paràmetres de les enquestes, sembla que els comuns acabaran tenint un paper decisiu per formar una majoria i evitar la repetició d’eleccions. Des dels dos pols de la confrontació es critica els comuns per l’ambigüitat. Però manifestar-se contraris al 155 i a la DUI em sembla d’un sentit de la realitat que, si tothom l’hagués tingut, ens hauria estalviat un gran tràngol. Curiosament, en un escenari polític dominat per la confrontació entre nacionalismes que permet tapar misèries, la qüestió de classe reapareix només a l’hora de desqualificar els comuns. En l’etapa que s’obre caldran corredors de fons, capaços de tramar noves aliances, ampliar l’agenda política i atendre una realitat social que es degrada enmig del soroll. Hi comença a haver símptomes d’intoxicació per excés de consum patriòtic.

stats