07/03/2015

Els murs i la sobirania

2 min

“Va ser tancant l’espai que va néixer la sobirania”, diu la filòsofa americana Wendy Brown a Estados amurallados, soberanía en declive (Herder). Brown fa inventari dels murs que s’han construït arreu del món després de la caiguda del Mur de Berlín. Era el símbol de la ignomínia, però des del seu enderrocament els murs s’han multiplicat. Aquell era per impedir sortir, els actuals són per impedir entrar, per separar els rics dels pàries, els nostres dels altres. Aquesta proliferació de murs per a Brown simbolitza el final de la sobirania clàssica. Un últim intent de l’estat nació per demostrar una força en la qual ja no creu, perquè esta fugint cap a altres cantons. “Els estats -escriu- no dominen ni ordenen, sinó que reaccionen als moviments i als imperatius del capital així com a altres fenòmens globals, des del canvi climàtic fins a les xarxes del terrorisme internacional”.

Els murs com a última escenificació de la sobirania en societats que ja són postsobiranes. Els mites, les paraules i els rituals del poder sobirà encara existeixen, però aquest poder està passant a altres mans. Els estats nació ja no tenen l’última paraula, la força de decisió que, en última instància, era el seu poder. En el seu moment, l’estat es va dotar de l’atribut de la sobirania per reduir i controlar el poder religiós que pretenia estar per sobre d’ell. Ara el poder de decisió és a altres llocs: mercats, finances, tecnologies, traficants, religions. L’Estat és territorial, els nous poders no tenen pàtria.

L’actual crisi econòmica i les respostes que s’hi han donat han contribuït a prendre consciència d’aquesta realitat. Normalment, les crisis servien per reforçar el control social, sobre la base del deute i la culpa. També en aquest sentit aquesta crisi és rara. La ciutadania ha deixat la culpa de banda i ha començat a assenyalar els veritables culpables. L’estat ha quedat en evidència per la seva impotència. Els seus propis dirigents ho assumeixen quan diuen que no hi ha cap més alternativa que adaptar-se als poders existents. La ciutadania reclama més democràcia, en un intent desesperat de recuperar i fer seu part del poder sobirà que l’estat està perdent.

stats