RAONS

La pregunta

Fa dos mesos, les inesperades ordres de suspensió de drets fonamentals ens van tancar a tots a casa. La prioritat era garantir les condicions sanitàries per salvar vides i tot se sacrificava en funció d’aquesta raó d’emergència. Ara els països europeus, de manera quasi simultània, inicien la desescalada. I es comencen a fer públiques les dades de l’impacte econòmic de la gran aturada. De cop, les xifres de morts, que encara es compten per centenars a cada país, semblen passar a l’ombra i el protagonisme es desplaça cap a les xifres de la caiguda del PIB i de l’atur.

Risc sanitari i risc social entren en dialèctica. I ens assenyalen la complexitat de la governança i les dificultats polítiques i morals de jerarquitzar les prioritats, quan sovint són indestriables. ¿On és el punt just que garanteixi l’eficàcia en la lluita contra la pandèmia però que al mateix temps permeti evitar una catàstrofe social demolidora, que deixaria milions de persones fora de joc? És la pregunta que costa formular perquè afecta qüestions de vida i mort, però que és ineludible. Evitar-la és una forma d’engany, perquè els que ocupen càrrecs de poder s’estan movent en aquesta disjuntiva. I cal que siguin conscients del que fan i no s’amaguin en inèrcies i pressions, que són moltes.

Que tots els països europeus iniciïn la desescalada simultàniament no és casual. La tensió entre criteris sanitaris i econòmics ha estat patent gairebé des del primer dia. Comportaments com el de Boris Johnson o Donald Trump ho confirmen. Certament, hi ha senyals que l’epidèmia baixa. Però la pressió de sectors del poder econòmic és insistent, alhora que l’angoixa creix entre els milions de ciutadans que no saben com arribar a final de mes, i la fatiga pren possessió d’una situació d’excepció que es cronifica.

Governar no és un exercici de via única, com pot haver semblat. El polític ha d’atendre moltes variables, molts interessos. Escoltar, prioritzar i decidir. I les prioritats ara són salvar vides, rescatar ciutadans i empreses ofegades per l’imponderable i atendre les conseqüències socials i sanitàries d’aquests mesos d’excepció. En democràcia hauria de ser motiu d’un gran debat públic. Però tenim una política que confon les idees amb les desqualificacions.