RAONS

El problema és a Espanya

Catalunya no es pot quedar al marge de la lluita per evitar l’hegemonia d’una dreta espanyola radicalitzada

Si l’opinió publicada és representativa de l’opinió pública estem perduts. I sobretot ho està Pedro Sánchez. Àlex Gutiérrez aixecava acta ahir de la quantitat d’exabruptes i insults que la premsa pròxima a la dreta espanyola dedicava al president espanyol per la seva trobada amb Torra. I de com les portades giraven al voltant d’una idea: la humiliació d’Espanya. En canvi, la premsa catalana apostava gairebé unànimement pel diàleg, conscient de les dificultats, però destacant l’oportunitat que s’obria. Si ens guiem per aquest indicador, l’aspiració al diàleg és un desig català lluny de tenir bona acollida a Espanya.

Pedro Sánchez ha d’assumir que si el camí que volen els espanyols és la confrontació -la derrota de l’independentisme- ho té malament. No li servirà de res deixar-se coaccionar i optar pel perfil dur. La ciutadania preferirà el model -els que fan del garrot bandera- a la còpia. Tanmateix, sembla raonable que el furor que predomina en les elits madrilenyes no es correspongui amb la realitat del país. A Sánchez i a l’esquerra els toca desmuntar tabús i donar veu sense por a la ciutadania que vol resoldre els problemes per la via de l’entesa.

Ara que l’independentisme està en moment de redefinició estratègica i de treure les conclusions adequades del que va passar fa un any, l’eix del conflicte s’ha desplaçat a la política espanyola. I si es vol defensar la democràcia, la confrontació principal és amb una dreta, en procés de decantació cap a l’extrema dreta, que es prepara per a una primavera calenta que pot rebentar els ja precaris equilibris sistèmics. Amb Vox al costat de la parella PP-Ciutadans, ens espera una campanya electoral de tempesta ultradretana, amb presència directa o indirecta dels ideòlegs, com Banon, i dels agitadors, com determinades terminals russes. De manera que la lluita per evitar l’hegemonia d’una dreta espanyola radicalitzada ha de ser una opció prioritària de la qual l’independentisme no es pot desentendre. Sánchez no és el mateix que Casado o Rivera. I Catalunya no es pot quedar al marge de la lluita contra la que ara mateix és la principal amenaça que viu la democràcia espanyola. El problema no és a Catalunya, és a Espanya.