Qui mana al govern espanyol?

BarcelonaLa relliscada de Sánchez amb un pacte innecessari per aconseguir l’abstenció de Bildu ha fet molt soroll i ha deixat en segon pla el retrat de situació que emanava dimecres del Congrés. Però ha tingut l’efecte, ben segur no desitjat pels seus protagonistes, de fer emergir contradiccions significatives del govern, començant per la seva inseguretat. Va ser un moment de pànic el que va induir a la patinada: el temor que no sortissin els números a l’hora de la votació.

Qui mana al govern? Quan Nadia Calviño, la vicepresidenta que representa l’ortodòxia econòmica, ha aixecat la veu, s’ha parat tot. Ha estat ella la que ha imposat una rectificació pública poques hores després de l’anunci. Sánchez li ha donat satisfacció immediata. Què significa això? Que els límits del que és possible en matèria econòmica no han variat sensiblement. I que una decisió acordada pel tàndem Sánchez-Iglesias pot ser tombada almenys per una persona del govern.

És cert que la reforma de la llei laboral anava en el programa d’investidura. Estem en una situació excepcional, inimaginable quan es van firma els acords de govern, de manera que a ningú li estranyava que una iniciativa d’aquesta envergadura no s’hagués posat en marxa encara. És més: l’abolició -per pura higiene democràtica- de la llei mordassa també estava en el programa i no només no s’ha produït sinó que és la norma de seguretat que regeix el confinament.

Per què, doncs, socialistes i podemites se la juguen amb la reforma laboral per una minúcia i no són capaços de comprometre’s en una cosa que ja ha estat formalitzada com és el diàleg amb el govern català? ¿Deixen Esquerra, molt més imprescindible per a l’estabilitat de la legislatura, amb un pam de nas, i fan concessions a Bildu per res? ¿Sánchez torna a tenir por de Catalunya? ¿És que el soroll de la dreta li ha escalfat les orelles? No tindrà una conjuntura més favorable que aquest moment d’excepció compartida per estabilitzar una negociació democràtica amb els dirigents catalans. ¿Deu ser que un cop al poder ja no li interessa? ¿O que dona el sobiranisme per amortitzat abans d’hora? ¿De veritat creu que el salvarà Ciutadans?