El tabú de la monarquia

“Espanya necessita estabilitat i institucions consistents -diu Sánchez-. Aquí no es jutgen institucions sinó persones”. I s’ha convertit en el manual de defensa de Felip VI. Entenc que el president del govern se senti obligat a protegir les institucions constitucionals. Però això no justifica la negació dels fets (Carmen Calvo) ni la negació de la realitat.

Distingir les institucions de les persones comporta el risc de sacralitzar-les, de fer-ne un tabú. I en democràcia res és intocable. I menys una institució com la monarquia, que neix de la legitimitat aristocràtica, contradictòria amb la democràtica, que no coneix privilegis de llinatge. És difícil separar la institució de les persones en un cas -la monarquia- en què aquestes estan predeterminades per herència. I tenen estatus d’inviolables. És tan absurd el privilegi (¿es pot ser persona des de la irresponsabilitat?) que s’ha convertit en factor de vulnerabilitat de la institució. I és simptomàtic, també, que els dos reis del règim del 78 hagin hagut de matar simbòlicament el pare per legitimar-se. Compte amb la sacralització de les institucions perquè duu a conclusions tan aberrants com que tot el que és legal és moral. I a negar la realitat quan resulta incòmoda.

I la realitat és que la monarquia a Espanya està seriosament deteriorada. Les raons d’utilitat amb què Joan Carles la va legitimar han caducat. Ara com ara la Corona no està en joc. Hi ha una crisi multifuncional de gran envergadura que no admet distraccions. Però no és només la monarquia, és el règim el que dona mostres d’alarmants desequilibris de poder des del 2014. Defensar les institucions és abordar la seva reforma. Es pot dir que no és el moment oportú, però negar-la per principi com fa Sánchez comporta el risc d’afavorir una gran involució en què el PSOE hi pot deixar la pell. La dreta espanyola ja hi treballa.

Lliurar la batalla frontal contra la monarquia és ara pura retòrica. És regalar una autopista als sectors més reaccionaris. Però hi ha raons per pensar que el deteriorament de la Corona és imparable. Fer política és captar el moment d’oportunitat, i quan arribi el PSOE hi ha de ser.