2017, en tres moments
1 d’octubre. El dia del referèndum no autoritzat en què el govern espanyol va perdre els papers quedarà com a icona d’aquest any turbulent a Catalunya. Sota l’impacte de les càrregues policials contra votants es van desencadenar les fugues empresarials i de dipòsits, l’acceleració de la repressió i la proclamació testimonial de la República. A la llum del 21-D, el balanç és desconcertant: resultat nul. ¿Tant soroll per quedar on érem? Però ha passat una cosa molt important: la imbricació entre justícia i política. La veritable novetat de l’any. És innegable que el sobiranisme, entrant en vies de trencament sense tenir les forces per fer-ho, va transgredir la legalitat vigent. Però és innegable també que la dimensió de la resposta repressiva de les institucions espanyoles (amb tipificacions penals difícils d’entendre en un procés obsessivament pacífic) és fruit de l’estratègia de desídia i displicència de Rajoy, que, incapaç d’afrontar políticament el conflicte, es va parapetar rere la justícia i els mecanismes constitucionals d’excepció. I ens deixa un escenari judicial per als propers mesos que fa l’aterratge molt més complicat.
14 de maig.Macron, 39 anys, del no res a president francès. Un triomf que semblava impossible, propi de la societat espectacle, i que permet aixecar acta de dues realitats. D’una banda, la crisi de governança de les democràcies liberals europees, fundades sobre l’eix bipartidista dreta-esquerra. I, de l’altra, la capacitat del sistema de generar renovacions controlades: una brillant operació de populisme nacional republicà ha portat al poder a França el neoliberalisme que tant se li resistia, mentre les velles dretes i esquerres es destruïen internament.
24 d’octubre. El PC xinès inclou el pensament del president Xi Jinping als estatuts del partit. Des de Mao ningú havia acumulat tant poder a la Xina. Xi s’erigeix en pilar del capitalisme global. Alhora, Putin ridiculitza les potències occidentals ajudant Al-Assad a guanyar la guerra siriana, torna l’orgull de potència a la humiliada Rússia i anuncia la seva candidatura a la reelecció. Són els dos grans triomfadors del nou ordre internacional de l’era Trump. ¿En el despotisme oriental hi ha el futur?
