La farsa del nou tractat de lliure comerç

Ara que dotze països riberencs del Pacífic -inclosos els EUA- han ultimat els detalls del nou i decisiu Acord Estratègic de Cooperació Econòmica (TPP), està més que justificat analitzar-lo fredament. Perquè el principal acord regional de la història sobre comerç i inversions no és el que sembla.

Sentireu a parlar molt de la importància del TPP per al “lliure comerç”. La realitat, però, i a falta de conèixer-ne el text complet i definitiu -que sembla que es podria fer públic d’aquí un mes-, és que és un acord per controlar les relacions comercials i les inversions entre els seus membres, i això en nom dels lobis empresarials més poderosos d’aquests països. No us equivoqueu: veient els principals temes que en els últims dies estaven pendents d’acord entre els negociadors és evident que l’objectiu del TPP no és el lliure comerç.

Nova Zelanda va amenaçar de retirar-se de l’acord per la manera com el Canadà i els EUA organitzen el comerç de productes lactis. Austràlia no estava contenta de la manera com els EUA i Mèxic organitzen el comerç del sucre. I els EUA no estaven contents de la manera com el Japó organitza el comerç de l’arròs. Aquests sectors empresarials tenen el suport d’una part significativa de l’electorat dels seus països respectius. I representen només la punta de l’iceberg del que pot suposar el TPP si tira endavant uns plans que en realitat van en contra del lliure comerç.

Per començar, tingueu en compte que amb aquest acord es pretenia reforçar els drets de propietat intel·lectual de les grans farmacèutiques, com vam saber per les versions que es van filtrar del text de la negociació. Els estudis econòmics demostren clarament que els drets de propietat intel·lectual promouen poc la recerca, i això en el millor dels casos. En realitat, les proves van en el sentit contrari: quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va invalidar la patent de Myriad sobre el gen BRCA (relacionat amb el càncer de mama), es va produir un esclat d’innovació que es va traduir en proves molt millors i més econòmiques. En efecte, les disposicions del TPP poden limitar la competència i fer pujar, per tant, els preus que recauen en els consumidors nord-americans i de tot el món: un anatema per al lliure comerç.

El TPP podria regular el comerç de productes farmacèutics amb una sèrie de canvis normatius també força misteriosos sobre conceptes com ara vinculació de patents, exclusivitat de dades i medicaments biològics. La conseqüència seria que, en la pràctica, a les empreses farmacèutiques se’ls permetria reforçar -a vegades gairebé indefinidament- el monopoli sobre medicaments patentats, mantenir fora del mercat els genèrics més barats i impedir durant anys a competidors biosimilars la introducció de nous medicaments. Així és com el TPP organitzarà el comerç de la indústria farmacèutica si els EUA s’han sortit amb la seva.

Fixem-nos també què poden fer els EUA amb el TPP per organitzar el comerç de la indústria tabaquera. Durant dècades, les tabaqueres nord-americanes han recorregut a mecanismes d’adjudicació a empreses estrangeres; amb aquests mecanismes, creats per acords com el TPP, han combatut lleis destinades a frenar un flagell per a la salut pública com el tabaquisme. Els sistemes per a la resolució de conflictes entre inversors i estats (anomenats ISDS per les sigles en anglès) donen als inversors estrangers el dret a demandar els governs nacionals davant tribunals privats d’arbitratge per les lleis que, segons ells, han reduït la rendibilitat prevista de les seves inversions.

Les multinacionals internacionals pregonen la necessitat dels ISDS per protegir els drets de propietat intel·lectual als llocs on no funciona l’estat de dret ni hi ha uns tribunals creïbles. Però aquest argument no té cap sentit. Els EUA volen que s’apliqui el mateix mecanisme en un gran acord del mateix tipus amb la Unió Europea, l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió, tot i que no hi ha cap mena de dubte sobre la qualitat dels sistemes jurídics i judicials d’Europa.

No cal dir que els inversors -siguin d’on siguin- mereixen que els protegeixin de les expropiacions o de disposicions discriminatòries. Però l’ISDS va molt més enllà: l’obligació de compensar els inversors per les pèrdues de beneficis previstos es pot aplicar i s’ha aplicat fins i tot quan les lleis no són discriminatòries i els beneficis s’obtenen a costa de perjudicar la salut pública.

L’empresa abans coneguda com a Philip Morris ha demandat ara Austràlia i l’Uruguai (que no és membre del TPP) perquè aquests països exigeixen que els paquets de tabac portin una advertència sanitària. El Canadà, amenaçat per una demanda semblant, va renunciar fa uns anys a incloure-hi una advertència d’aquesta mena.

Atès el secretisme que ha envoltat les negociacions sobre el TPP, no queda clar si el tabac ha quedat exclòs d’alguns aspectes de l’ISDS. En qualsevol cas, el nucli del problema continua sent el mateix: aquestes disposicions fan que als governs els resulti difícil complir les seves funcions fonamentals, protegir la salut i la seguretat dels ciutadans, garantir l’estabilitat econòmica i defensar el medi ambient.

Imagineu el que hauria passat si aquestes disposicions haguessin estat vigents quan es van descobrir els efectes letals de l’amiant. En lloc d’obligar els propietaris a plegar i a indemnitzar els afectats, els governs, d’acord amb l’ISDS haurien hagut de pagar als fabricants perquè no matessin els ciutadans. Als contribuents els hauria tocat el rebre dues vegades: primer, per pagar els danys a la salut causats per l’amiant i, després, per compensar els fabricants pels beneficis que haurien perdut quan el govern hagués pres mesures per regular un producte perillós.

No és gens sorprenent que els acords internacionals dels Estats Units promoguin un comerç regulat en lloc del lliure comerç. És el que passa quan en el procés de presa de decisions no hi poden intervenir els sectors no empresarials, i encara menys els representants polítics elegits pel poble.

Adam S. Hersh, economista en cap de l’Institut Roosevelt, és coautor d’aquest article.

Copyright Project Syndicate