Elogi del mercat

Barcelona és una ciutat orgullosa dels seus mercats. I amb raó: el mercat s’ha convertit en un dels símbols de la qualitat de vida als barris i en un bon exemple de la dimensió humana de la ciutat. La Conferència Internacional de Mercats Públics que avui es clausura a Barcelona ha posat de manifest que la nostra xarxa municipal de mercats és font d’inspiració arreu del món.

Quina és la transcendència dels mercats més enllà de la provisió d’aliments? Per què són tan importants?

Manuel Guàrdia i José Luis Oyón han defensat que el mercat i la ciutat són dos fenòmens indestriables. Al seu llibre, Fer ciutat a través dels mercats. Europa, segles XIX i XX (MUHBA), demostren que des de l’Edat Mitjana els mercats són “el veritable cor urbà, la condició mateixa de la possibilitat de la ciutat”. Tal com encara es dedueix d’algunes ciutats europees, la forma del mercat va acabar sent la forma urbana: places de tota mena, porxades i carrers de vianants. No és estrany, doncs, que avui, en català, anar a plaça encara sigui sinònim d’ anar al mercat.

Però avui, com defensa David Bravo, reivindicar la vigència del mercat no és un acte de nostàlgia sinó un imperatiu de futur. Primer, per raons econòmiques. Els mercats generen llocs de treball arrelats que creen una xarxa de petits comerciants, un ofici que també tenyeix el barri escampant-se en petites botigues al seu voltant. A nivell ecològic, el mercat fa que la ciutat consumeixi menys energia, perquè són espais oberts que no requereixen climatització, eviten l’ús del cotxe i, com que es basen en la proximitat, estalvien la gasolina necessària per transportar els productes més propis de les grans superfícies. El consum a granel del mercat també minimitza la producció de residus enfront dels envasos de l’oferta serialitzada dels supermercats. Finalment, els mercats són font de cultura que barreja tradicions diverses, connecta passat i futur i preserva els hàbits saludables del producte fresc i la dieta mediterrània.

Els mercats són, doncs, peces urbanes molt més rellevants del que podria semblar d’entrada. Pel seu accés obert i universal, són espais populars i essencialment interclassistes, que creen xarxes de solidaritat i veïnatge a petita escala i estan ben arrelats al seu entorn més immediat. També prioritzen el vianant per davant del cotxe, contribueixen a densificar la ciutat i a evitar-ne la dispersió, i són peces fonamentals en l’engranatge entre la ciutat i el món agrari que tenen, per tant, un impacte més gran en el conjunt del territori.

Per totes aquestes raons, cal cuidar els mercats com a font d’urbanitat. En aquest sentit, sorprèn que algunes de les reformes actuals vagin en direcció contrària de l’essència del mercat quan construeixen pàrquings i supermercats dins el mateix espai. Per la seva transcendència política, econòmica i social, cal posar-hi atenció perquè, com afirmen Guàrdia i Oyón, el futur de la ciutat depèn en gran mesura de les estratègies que s’adoptin als mercats.