Vides mòbils

Una de les característiques de la societat actual és el moviment constant i veloç de persones, diners i informació. Uns sistemes de transport més eficients, internet i la comunicació electrònica i un marc financer desregulat han fet de la mobilitat un tret essencial del món contemporani. Aquestes “vides mòbils” van ser l’eix de l’obra del prestigiós sociòleg britànic John Urry, mort aquesta primavera. Catedràtic a la Universitat de Lancaster, Urry va ser un intel·lectual eclèctic que es va interessar pel paisatge, el transport, el turisme, la globalització, les fonts d’energia i el canvi climàtic. Poc traduït, Urry és un autor poc conegut aquí malgrat ser un bon especialista de tres temes de gran actualitat.

Urry va ser un pioner en l’estudi del turisme. Des de principis dels anys noranta va analitzar el que ell va anomenar la “mirada turística”: el turisme era fonamentalment una pràctica de consum visual dels llocs. Amb el temps, va anar estudiant la globalització del fenomen fins a preocupar-se pels efectes econòmics, socials i ambientals de la mobilitat intensa de persones. Urry deia que si el turisme s’ha convertit en un fet global és gràcies a l’existència de petroli abundant i a baix cost. Molt crític amb el seu impacte ambiental, Urry pronosticava que, amb l’augment del preu del petroli i dels nivells del mar, el turisme perdria força perquè seria més car i inaccessible, de manera que les societats es reconcentrarien en la vida local i a viatjar a través del món virtual. Perspectives interessants per a Catalunya, que espera aquest any 18 milions de turistes, i per a Barcelona, que té en aquest fenomen la clau del model futur de ciutat.

Tot i haver escrit un llibre sobre un món sense cotxes, Urry era poc optimista en relació al futur del transport privat. A més de la seva excessiva dependència del petroli, el domini del cotxe a les ciutats actuals s’ha convertit en un problema de contaminació i de salut pública de primer ordre. El transport és el responsable del 30% de les emissions de CO 2 a l’atmosfera, i la pol·lució la causant de 7 milions de morts prematures al món. Barcelona, que manté una imatge de ciutat idíl·lica mediterrània, ha duplicat els seus nivells de contaminació i incompleix les directives europees de manera sistemàtica. La ciutat acull 6.100 cotxes per km, a diferència dels 1.500 de París o els 1.300 de Londres. La geografia i el clima de Barcelona no ajuden a millorar la contaminació, però la mobilitat és sens dubte un dels problemes centrals de la ciutat.

Un dels darrers llibres d’Urry va ser sobre el món offshore, conseqüència directa d’aquest món organitzat al voltant de la mobilitat. El sociòleg hi analitzava l’opacitat d’un nou sistema que fa de l’excepció fiscal la norma i que trenca el contracte social en la mesura que desconnecta una part de la població del destí del conjunt de la societat. Urry no es va cansar de denunciar els efectes devastadors d’aquesta nova geografia per a la sobirania dels territoris i per al futur de la democràcia.