Xoc d’ignoràncies

La vinculació dels atacs de París a l’Estat Islàmic i a Al-Qaida revela que poc que en sabem de l’islam europeu

AQUEST ÉS EL TÍTOL DE LA CONTUNDENT RÈPLICA d’Edward Said al xoc de civilitzacions de Samuel Huntington. Moltes reaccions als terribles atemptats de París de la setmana passada demostren que, vint anys després, seguim allà mateix: atrapats en la falsa dicotomia entre islam i Occident. Segons Huntington, després del final de la Guerra Freda, els conflictes ja no serien mai més ideològics o econòmics, sinó d’origen identitari i cultural. Tants anys després, la millor resposta segueix sent la d’Edward Said, formulada just després dels atacs de l’11-S: les civilitzacions no són compartiments estancs, perquè des de temps immemorials estan en contacte les unes amb les altres i es contaminen mútuament. Internament, també són espais plurals des d’un punt de vista ètnic, religiós i de classe social. Les civilitzacions són marcs molt diversos que poden acollir profundes contradiccions internes. La proposta de Huntington és, doncs, simplificadora d’aquesta rica realitat, però és sobretot inútil perquè no ataca les arrels dels conflictes ni ofereix cap eina per abordar el paper de l’islam a Europa.

El terrorisme d’origen islàmic és un fenomen molt complex. La vinculació dels atemptats de París amb Al-Qaida i l’Estat Islàmic demostra la seva connexió amb l’islam, però també confirma el desconeixement d’aquestes xarxes internacionals, les ambivalències del seu finançament i la falta de control sobre el reclutament de joves europeus. També revela la nostra ignorància de l’islam europeu, aquell que representen milers de musulmans ordinaris que, lluny dels fanàtics, fa anys i fins i tot segles que viuen al continent i l’alimenten amb el seu treball i la seva cultura. En alguns casos, aquesta població ha estat relegada als marges de la societat. I és precisament aquesta discriminació i la manipulació de líders extremistes el que impulsaria joves nascuts i formats a Europa a atacar el poder simbòlic i espiritual del continent. Amb tot, els atemptats de Madrid van demostrar que els joves terroristes no són necessàriament marginats: un dels autors era un llicenciat universitari estudiant de màster que va acabar atrapat per un d’aquests lideratges. Sense excusar mai l’assassinat d’innocents, cal comprendre millor per què alguns joves fan aquest pas. Per això i per enriquir el debat pot ser útil el concepte d’alienació de la filòsofa alemanya Rahel Jaeggi, que l’entén com l’absència de sentit en la relació amb els altres i amb un mateix, i no és res més que un atac directe al principi de llibertat humana.