En una altra banda

En el seu estudi clàssic sobre els no-llocs, l’antropòleg francès Marc Augé defensava que la modernitat es caracteritza per la multiplicació d’espais com els aeroports, les estacions de tren o les autopistes, on cada vegada més es desenvoluparia la vida quotidiana. Segons Augé, els no-llocs són espais sense història ni identitat pròpia que no tenen la capacitat relacional de tot lloc carregat de memòria i de vida social real. Són espais que potser connecten i transporten, però que es defineixen per la solitud i l’anonimat de l’experiència.

El llibre, publicat el 1992, sembla avui d’una altra època. I no perquè la vida no transcorri cada vegada més en aquest tipus d’espais impersonals i sense ànima, sinó perquè la mobilitat s’ha convertit sense cap mena de dubte en un dels trets principals de la cultura contemporània. Parlem evidentment de la mobilitat en unes ciutats cada vegada més immenses i escampades pel territori. Però també del viatge voluntari, avui molt més fàcil que fa dècades, i dels moviments forçats, com les migracions, que fan de la circulació de persones un dels principals reptes polítics, socials i culturals del nostre temps.

Probablement per aquesta raó cada vegada neixen més projectes culturals per dotar de sentit aquests espais fins ara anònims i de pas. Un exemple interessant és la instal·lació fílmica En una altra banda a l’estació central de la ciutat sueca de Malmö. La seva autora, l’artista francocolombiana Tania Ruiz, va filmar hores i hores de paisatges d’arreu del món que avui es reprodueixen a les parets de les andanes per tal de fer de l’espera del tren una experiència més agradable. Malmö és una ciutat de pas, amb un 40% de població d’origen estranger. La ciutat connecta Suècia amb el continent europeu a través de Dinamarca i aquesta ubicació tan determinant l’ha convertit en un lloc privilegiat d’intercanvis econòmics i culturals. L’estació central és l’espai que representa millor aquesta connexió, obertura i barreja de la ciutat.

Impulsat pel govern municipal, En una altra banda neix per incentivar l’ús del transport públic, que és un dels principals objectius de Malmö en la seva lluita contra el canvi climàtic. El projecte també té la particularitat d’haver eliminat la publicitat dels espais de l’estació, seguint els exemples de ciutats com Grenoble, Bordeus, São Paulo o fins i tot Londres, que, conscients del valor relatiu dels ingressos de la publicitat als seus carrers, han optat per prioritzar el paisatge, el patrimoni o la cultura com a valor principal.

El projecte és també un estímul al viatge i a la curiositat com a motor de l’existència humana. És una invitació a conèixer altres llengües, paisatges i horitzons per tornar a casa transformat i més conscient del món que compartim. Al mateix temps, és una crida a la lentitud enfront del ritme frenètic de la vida urbana contemporània. És, en definitiva, una reivindicació de la contemplació i del sentit poètic de l’espera com a maneres d’estar al món.