Una ciutat oberta i arrelada
Reivindico per a Barcelona la més gran de les ambicions com a capital cultural. Una ciutat oberta al món, amb voluntat de dialogar amb els veïns més propers i els més llunyans, i amb inquietud per participar activament dels debats fonamentals que té plantejats la societat contemporània. Una ciutat hospitalària i arrelada, que al mateix temps aporti al món les seves inquietuds, que sigui el reflex de les capes històriques que la fan singular, i un mirall de la seva diversitat cultural i lingüística i de les pulsions socials que li són pròpies.
Aquesta doble condició d’obertura i arrelament també la reivindico per al seu urbanisme. Barcelona necessita unes infraestructures de mobilitat que la connectin al món i, alhora, una xarxa de transport públic eficient que la cohesioni internament i la connecti amb la seva àrea metropolitana i amb el conjunt de Catalunya.
És possible ser simultàniament una capital global i una ciutat d’escala humana feta de la vida als seus barris. L’aposta pel barri com a unitat urbana ha de ser la base des d’on Barcelona sigui pionera en la lluita contra el canvi climàtic. Més que la ciutat smart, la ciutat slow.
Per la seva escala humana, pel seu model urbà compacte inspirat pel Pla Cerdà i per la seva reivindicació de ciutat mediterrània, Barcelona ha fet de la qualitat de vida la seva principal bandera. Avui, però, les dificultats econòmiques, els problemes d’accés a l’habitatge, el deteriorament dels serveis públics, alguns indicadors mediambientals i l’orientació de la ciutat cap al turisme en règim de monocultiu fan trontollar clarament la qualitat de vida dels seus residents.
Sens dubte, un dels principals reptes de la Barcelona actual és construir el seu prestigi a partir del privilegi que suposa viure-hi i no basant-se en el plaer que comporta visitar-la.
Llicenciada en ciència política, va néixer el 1974 a Barcelona, on des del 2002 és la responsable de debats i conferències del CCCB, així com també la directora del Premi Europeu de l’Espai Públic i de les col·leccions ‘Breus’ i ‘Dixit’.
