“Els murs antiimmigrants són la reacció dels rics contra les conseqüències de la mundialització per als pobres”. Així denuncia Tzvetan Todorov la proliferació de fronteres des que va caure el Mur de Berlín i la “por als bàrbars”, que, a més de reprovable, és altament ineficaç. Todorov alerta de la construcció de fronteres físiques però es preocupa sobretot dels murs mentals fruit dels dogmes de tot tipus. Ho fa des de la perspectiva d’algú crescut a la Bulgària comunista que el va fer ser conscient del mal i de les trampes del llenguatge. Expert en totalitarismes, encarna les contradiccions de la història del continent i reivindica una memòria al servei de la justícia. Estudiós de la literatura, amant de l’art, és un humanista sense ulleres disciplinàries. Parla a poc a poc, en un francès enriquit per una erra vibrant que recorda que la traducció és un dels grans valors d’Europa. Desenvolupa els seus arguments sense estridències, a la recerca de la paraula justa, conscient que l’acompanya la força de la Raó. La seva és una trajectòria marcada per la defensa del pluralisme i la democràcia en aquesta Europa que permet que la frontera de Ceuta i Melilla segueixi sagnant.
