El missatge de Lesbos

Lesbos és una petita illa grega de 85.000 habitants que només l’any 2015 va rebre 500.000 refugiats. Spiros Galinós, el seu alcalde, reafirmava aquesta setmana a Barcelona el seu compromís de seguir acollint les persones que arriben a les seves costes fugint de la guerra de Síria. Deia Galinós: “Hem d’afrontar els reptes que ens planteja la història [...]. No ho hem escollit, però hem d’ajudar els refugiats [...]. Des de l’Ajuntament vam tenir clar que volíem ser part de la solució i no del problema”.

Mentre Europa i els estats que la conformen decideixen blindar les seves fronteres, un ajuntament minúscul, confrontat diàriament al drama de tants milers de persones, decideix oferir resistència i optar pels principis humanitaris que la Unió Europea no hauria d’haver abandonat mai.

Aquesta capacitat dels governs locals d’oferir solucions a problemes generats a escala global fa que les ciutats siguin un actor cada vegada més important al sistema internacional. En un món cada vegada més urbanitzat, les ciutats acostumen a ser l’origen dels problemes però sovint també la font de les seves solucions. Mentre les metròpolis són responsables del 70% de les emissions de CO 2, algunes d’elles han inventat les fórmules més eficaces per reduir-les. La proximitat dels governs locals amb els ciutadans i els problemes lligats al territori han portat ciutats d’arreu del món a associar-se i defensar una presència més destacada als organismes internacionals. Alguns dels principals reptes actuals, com el canvi climàtic, les migracions, les desigualtats o les epidèmies, són problemes d’abast global que tenen traducció directa i precisa a escala local. Per això no té cap sentit que alcaldes escollits democràticament de ciutats de més de 20 milions d’habitants no puguin incidir de manera efectiva en cimeres internacionals on caps d’estat menys poblats tenen dret a vot en decisions fonamentals per al seu futur.

Aquest és el principal repte de la conferència Habitat III de Nacions Unides que se celebrarà al mes d’octubre a Quito i que, tenint lloc només un cop cada vint anys, és la trobada mundial més important sobre urbanització. A més d’aspirar a tenir-hi més presència, les ciutats lluiten per ajustar el contrast entre els grans reptes als quals han de fer front i els instruments polítics, legals i financers que tenen per abordar-los.

Els dies 4 i 5 d’abril Barcelona acollirà una de les reunions temàtiques prèvies a Quito, que aplegarà representants de diferents nivells de govern, societat civil i sector privat. Barcelona, que històricament ha tingut un rol destacat en la coordinació de les xarxes mundials de ciutats, i que encara avui dirigeix amb eficàcia les secretaries de les associacions Ciutats i Governs Locals Units i Metròpolis, té en aquestes reunions una oportunitat única per posicionar-se en un dels grans debats del moment, en un lideratge polític que l’allunyaria de ser una simple destinació de turisme i de congressos.