CRÍTICATV

Plats repetits

Podríem proclamar el 19 d’abril, la data d’estrena de la sèrie, el Dia Nacional de Plats Bruts, i fer quedades de fans

Aquesta setmana ha començat la reemissió de Plats bruts. I la frase anterior l’hem pogut pronunciar exactament catorze vegades al llarg del temps, que són els cops que TV3 ha repetit la sèrie. En un primer moment es va dir que aquest any la cadena optaria per tornar a emetre Veterinaris, però finalment ha preferit repetir Plats bruts, una tradició tan nostrada per a TV3 com ho és ensenyar Catalunya des de totes les alçades possibles.

L’audiència no està acompanyant la sèrie. Mira, ho puc arribar a entendre. Si ja l’has vist tretze vegades és difícil que a la catorzena hi trobis nous matisos. I si no l’has vist havent tingut tretze oportunitats prèvies de fer-ho... potser és perquè no la vols veure. No caldria insistir més.

Però TV3 a l’estiu ha de programar repeticions. Un pressupost molt ajustat relega les produccions noves a la pròxima temporada, de manera que l’estiu, l’època de menys consum televisiu, es converteix en el dia de la marmota, però amb en Lopes en el paper de Bill Murray. O en el de la marmota.

Mirar 'Plats bruts' és com mirar les fotos del nostre casament, aquelles on sortim més guapos, més prims, més somrients i més esplèndids que mai

Ara bé, si la cosa ha d’anar de repeticions, celebrem que sigui de Plats bruts. Perquè mirar Plats bruts és com mirar les fotos del nostre casament, aquelles on sortim més guapos, més prims, més somrients i més esplèndids que mai. Plats bruts és la foto de l’època televisiva on es podien fer sèries curtes, divertides, desacomplexades, atòpiques, amb temps i pressupost. On miràvem la televisió i l’entreteniment com un bé necessari i no com una màquina de malgastar diners.

Hauríem d’estar més orgullosos de Plats bruts! Hauríem de convidar els turistes de tot el món a veure les repeticions de la sèrie. Instal·lar pantalles gegants pels carrers de les ciutats. Fer merchandising i vendre clauers del rifle de la Carbonell, rèpliques de les mitges psicodèliques de l’Emma o perruques amb les magdalenes del Lopes. Fins i tot podríem proclamar el 19 d’abril (data d’estrena de la sèrie) el Dia Nacional de Plats Bruts. I fer quedades de fans. Igual que Star Trek té els trekkies, Plats bruts tindria els bruttis. O els platíbers, si ens agrada més la línia dels beliebers de Justin Bieber.

Potser així TV3 faria diners i podria rodar un capítol especial en el qual tornés a ajuntar els protagonistes de la sèrie 17 anys després. Un capítol per saber què se n’ha fet dels personatges i tornar-los a veure junts, amb un guió nou. Aquests retrobaments nostàlgics són habituals en altres països: ho va fer l’ Escurçó negre, Mr. Bean o The office. Fem-ho amb Plats bruts. Si la gent ha aguantat catorze repeticions sense denunciar-ho és perquè Plats bruts encara té el seu públic. Encara... Perquè una repetició més de la sèrie i entendria que hi intervingués la fiscalia d’ofici.