La reforma exprés del CGPJ es gira contra Sánchez

Brussel·les avisa el govern espanyol que la proposta de canvi normatiu pot vulnerar les normes comunitàries

La proposta de reforma exprés del PSOE i Unides Podem per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està tenint un efecte bumerang a tots els nivells per al govern de Pedro Sánchez. El que pretenia ser un mecanisme per sortejar el veto del PP, a qui la Moncloa titlla de partit “antisistema” per no complir amb el mandat constitucional de regenerar l’òrgan de govern dels jutges, ha desfermat una guerra oberta entre l’executiu espanyol i l’oposició que ha acabat esquitxant Brussel·les. Pel camí, també ha generat suspicàcies entre el bloc d’investidura -tant el PNB com Més País, necessaris perquè la reforma prosperi al Congrés, no la veuen amb bons ulls-, mentre que totes les associacions judicials, des de la més conservadora fins a la més progressista, han demanat mantenir el sistema vigent tot i el mandat caducat des de fa dos anys del president del CGPJ, Carlos Lesmes.

Fa dies que el PP i Ciutadans envien avisos a la Comissió Europea sobre les vulneracions dels principis de l’estat de dret que implicaria, al seu parer, una reforma com aquesta. La proposta preveu rebaixar d’una majoria qualificada de tres cinquenes parts a la majoria absoluta la suma d’escons necessària al Congrés i al Senat per renovar 12 dels 20 vocals que conformen el CGPJ. Sobre la qüestió, el portaveu del departament de Justícia de l’executiu europeu, Christian Wigand, va recordar aquest dijous que la direcció en què ha d’anar qualsevol reforma del sistema judicial dins Europa és en la de “reduir la influència del poder legislatiu i executiu sobre el judicial per enfortir-ne la independència”.

Aquest és, de fet, el missatge que ja es va enviar la setmana passada quan per primera vegada es va fer un informe sobre la salut de l’estat de dret de cadascun dels vint-i-set països de la UE. Sobre Espanya, Brussel·les va demanar justament que es renovés el CGPJ però també que es millorés la independència de la Fiscalia. I, malgrat no fer cap valoració sobre la proposta de llei, perquè és justament això, una proposta, l’executiu comunitari va avisar ahir que “està al cas” de l’anunci i ho segueix “de prop”, i va recordar tot seguit que “és important assegurar que el CGPJ no es percebi com a vulnerable a la politització”.

El PSOE i Unides Podem van registrar la mesura com una forma de pressió al PP després de tres mesos de negociacions frustrades, però el líder dels populars, Pablo Casado, ja va advertir dimecres durant la sessió de control al Congrés que “ningú l’amenaçava” i que mantindria el bloqueig fins que el partit lila abandonés el govern de coalició espanyol. Ara la Moncloa prova de defensar a ultrança que la reforma no té res a veure amb la deriva autoritària d’estats com Polònia o Hongria, després que diferents membres del govern polonès preguntessin dimecres a la Comissió Europea si també intervindrà Espanya per minar la independència judicial.

La reacció de Casado, que aquest dijous va viatjar a Brussel·les per reunir-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen -just abans que la presidenta s’aïllés per haver estat en contacte amb un positiu de covid-19-, ha indignat la Moncloa. Fonts del govern espanyol van acusar ahir el PP de mantenir una actitud “antipatriota” i “deslleial” per “incendiar” a Europa el debat sobre la renovació del CGPJ. Fins al punt que la portaveu dels socialistes a Brussel·les, Iratxe García, va haver de moure peça i reunir-se amb els socis comunitaris per desmuntar les “mentides” del PP, sempre segons les mateixes fonts. La Moncloa, però, va assegurar que no preveu retirar la reforma -que tot just es va registrar dimarts- i manté que té els suports necessaris perquè prosperi al Congrés.

A Brussel·les l’anunci de la reforma de la llei per renovar el CGPJ espanyol no és un debat que tregui la son dels líders, però sí que ho és el respecte a l’estat de dret per la deriva autoritària d’estats com Hongria i Polònia dels últims anys. Una deriva que Brussel·les intenta adreçar per la via judicial però que també té la seva derivada econòmica. Fa temps que països com França o Alemanya exigeixen un mecanisme comú perquè els fons europeus es reparteixin tenint en compte criteris de respecte a l’estat de dret. Un mecanisme que s’està intentant vincular en el repartiment dels fons europeus extraordinaris per respondre a la pandèmia del coronavirus.

La carta dels fons europeus

Aquesta és la carta que estan fent servir el PP i Ciutadans a Brussel·les. Però a la pràctica aquest mecanisme de vinculació dels fons europeus amb l’estat de dret no està aprovat i la proposta que debaten els líders està més aigualida justament per evitar el veto hongarès i polonès. Sigui com sigui, la reforma del CGPJ s’ha acabat girant contra Sánchez mentre Lesmes continua designant jutges després de gairebé dos anys en funcions.