Brussel·les planteja driblar el veto d'Hongria i Polònia deixant-los fora dels fons antipandèmia

També considera prorrogar el pressupost comunitari, cosa que implicaria retallar-lo en 30.000 M€

Hongria i Polònia tenen segrestats els fons europeus antipandèmia i, per extensió, el pressupost europeu 2021-2027 que, en part, ha de servir per vehicular-los. La raó? Que s'ha aprovat un mecanisme que condiciona el repartiment dels diners al compliment de l'estat de dret, una assignatura que tots dos governs ultraconservadors fa anys que suspenen. Però davant la urgència de la situació i l'immobilisme de Budapest i Varsòvia, la Comissió Europea ja està buscant alternatives que li permetin driblar el veto i activar d'alguna manera l'arribada dels fons europeus deixant fora els països del bloqueig.

Ho han discutit aquest dimecres els vint-i-set comissaris europeus en la seva reunió setmanal, tal com ha explicat l'alt representant de la UE i vicepresident de la Comissió, Josep Borrell. Les alternatives que té l'executiu comunitari són complexes a nivell tècnic i serveixen no només com un pla de contingència per si realment no s'aconsegueix desfer el veto sinó també com a eina de pressió. El ministre de finances alemany, Olaf Scholz, encara es mostrava confiat ahir que es pugui arribar a un acord abans que s'acabi l'any per no haver de discutir un pla B, però el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg polonès,  Mateusz Morawiecki, segueixen enrocats. Ahir el comissari d'Economia, Valdis Dombrovskis, ja va dir que "exploraven totes les opcions". 

Cal recordar que el fons de recuperació consisteix en un paquet de 750.000 milions d'euros a repartir entre els Vint-i-set en forma de transferències i de crèdits que s'afegeixen, a més, a un pressupost europeu d'1,1 bilions d'euros fins al 2027. Per posar-ho en marxa és necessària la unanimitat i la ratificació a tots els Parlaments estatals, i aquí és on Hongria i Polònia exerceixen el veto. Les maneres que la Comissió estudia inclouen habilitar un fons equivalent de 750.000 milions que permeti complir el calendari i que exclogui Hongria i Polònia, a través d'un mecanisme de "cooperació reforçada", un acord "intergovernamental" com el que sustenta el fons europeu de rescat (MEDE), tal com explica Europa Press. D'aquesta manera, els receptors haurien de decidir si repartir-se els diners que corresponien als governs de Budapest i Varsòvia o bé recalcular el fons per a vint-i-cinc. 

Tot i això, la voluntat de l'executiu comunitari i de la resta de líders és desencallar la situació en la cimera de la setmana que ve, que serà presencial. L'última reunió que van mantenir va ser virtual i els caps d'estat i de govern van optar per evitar l'enfrontament i per aïllar el bloc del veto.  En la distribució prevista dels fons antipandèmia, Polònia és el quart país que hauria de rebre més diners fins al 2023 (gairebé 19.000 milions). Hongria s'hi juga 4.300 milions. Per tant, aquesta seria la quantitat que hi perdrien si la resta de líders acabessin posant en marxa aquesta solució. 

Però no només això: el bloqueig també inclou el pressupost fins al 2027 i per això la Comissió ja té preparada la pròrroga pressupostària que faria falta per continuar repartint diners. Tot i això, i segons els càlculs de la Comissió Europea, com que s'ha de prorrogar per partides mensuals, implicaria una retallada de 30.000 milions d'euros i les beques Erasmus quedarien suspeses.