Comença la batalla per l’FMI
Europa no vol perdre el control de l’organisme, que dirigeix des de la seva creació
Brussel·lesDes dels seus inicis a la dècada dels 50, i amb l’excepció de dos períodes d’interinitat de pocs mesos, la direcció gerent del Fons Monetari Internacional ha estat sempre en mans europees. Ara, amb el nou cicle que comença a la Unió Europea, s’obre també una nova etapa a l’FMI perquè la seva actual directora gerent, la francesa Christine Lagarde, serà escollida per substituir Mario Draghi al capdavant del Banc Central Europeu, una decisió que ratificaran avui els ministres d’Economia i Finances de la UE. En conseqüència també caldrà obrir el procés per substituir Lagarde a l’FMI, un procés en què la Unió Europea no té cap intenció de perdre el control.
El regnat de la Unió Europea en un organisme com el Fons Monetari Internacional s’explica pels tradicionals equilibris geopolítics. Ha estat sempre així perquè la direcció de l’FMI s’ha reservat per a Europa, i la del Banc Mundial per als EUA. Però aquesta és una tradició cada vegada més qüestionada, ja que l’FMI és un organisme format per 189 països, alguns dels quals cada vegada tenen més influència econòmica. Tot i això, l’abril passat el Banc Mundial va canviar de president sense obstacles (el nord-americà David Malpass va ser l’escollit) i Europa espera que aquesta tradició es mantingui.
Fonts comunitàries explicaven ahir que, malgrat que el procediment encara no s’ha iniciat, la nova presidència rotatòria de la UE, ara en mans de Finlàndia, es reunirà amb el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, per consensuar un candidat que substitueixi Lagarde. Centeno va reiterar que el procés encara no està obert, però va admetre que els ministres de l’Eurogrup n’havien parlat tot i no ser a l’agenda perquè “és molt important consensuar un candidat donades les tensions geopolítiques actuals”. El president de l’Eurogrup creu que enmig de la guerra comercial que lideren els EUA i la Xina, mantenir el control de l’FMI és clau per a la defensa del multilateralisme.
La ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, reconeixia abans de la trobada que la qüestió podia aparèixer sobre la taula de l’Eurogrup. “És possible que s’iniciï una reflexió”, va apuntar. Lagarde va substituir Dominique Strauss-Kahn el 2011 en un relleu en què països com la Xina o Mèxic ja van pressionar amb força per intentar trencar l’hegemonia europea.
L’hora de les travesses
Per això la UE ja es prepara per a la pugna que es podria encetar aquesta vegada i té clar que no vol permetre que se li escapi l’FMI. Comencen, doncs, les travesses de candidats. A la pregunta de si es considerava candidata la mateixa Calviño hi va respondre sense descartar-se. “Em sembla prematur reflexionar sobre aquesta qüestió”, va dir la ministra, que també havia sonat com a possible comissària espanyola. Abans de ser ministra de Pedro Sánchez va ser secretària de pressupostos de la Comissió Europea. Finalment, però, la quota espanyola a Brussel·les la cobrirà Josep Borrell, que ha estat nomenat alt representant de la diplomàcia europea.
L’FMI es va crear el 1944 en una conferència de les Nacions Unides en què 44 països es van posar d’acord per construir un marc per a la cooperació econòmica internacional i que volia evitar que es repetissin pràctiques com les de devaluar la moneda, cosa que es considera una de les causes de la Gran Depressió dels anys 30. Per això una de les missions principals de l’organisme és assegurar l’estabilitat del sistema monetari internacional. L’FMI s’encarrega de supervisar financerament els seus membres, però també pot assistir-los amb préstecs. Els països que tenen més préstecs de l’FMI són Grècia, Ucraïna, el Pakistan i Egipte. Hi ha 189.000 milions de dòlars compromesos.
I d’on surten els diners? La principal font de recursos són les quotes que paguen els membres, que haurien de reflectir les seves dimensions i la seva posició relativa en l’economia mundial. En l’última revisió, les quotes es van recalcular arran de la crisi financera. Van entrar en vigor el 2016 i van suposar duplicar els recursos, fins als 692.000 milions. Per això la Xina, per exemple, que per posició relativa aporta una quota elevada, reclama tenir un paper en la direcció del fons i que es trenqui el monopoli europeu.
LES CLAUS
1. Com s’escull el director de l’FMI?
És un càrrec que ha ocupat històricament, per una regla no escrita, algú d’origen europeu. Això respon a un pacte pel qual l’FMI quedaria en mans europees i el Banc Mundial seria per als Estats Units. La UE, doncs, consensua un candidat i el proposa perquè la junta el voti en funció dels drets de vot de cada estat.
2. Com funcionen els drets de vot a l’FMI?
Cada estat té uns drets reconeguts en funció de les seves aportacions a l’organisme. Els EUA són el principal contribuent, però els primers 10 països, que representen més del 50% del PIB mundial, tenen la majoria dels drets de vot, quan en realitat està format per 189 membres, i d’aquí venen les crítiques.
3. Per què cal buscar un relleu a l’FMI?
Perquè la seva actual directora gerent, Christine Lagarde, ha estat escollida pels caps d’estat i de govern de la UE com la nova presidenta del Banc Central Europeu, un càrrec que ratifiquen avui els ministres de finances de la UE i que assumirà al novembre, quan Mario Draghi acaba el seu mandat.
