Draghi reactiva l’artilleria: tornarà a comprar deute dels països i encareix els dipòsits dels bancs

La preocupació per la salut de l'economia porta el BCE a reiniciar les polítiques d'estímul

La situació econòmica es deteriora i Mario Draghi no es vol aixecar de la cadira de president del Banc Central Europeu (BCE) sense fer tot el que calgui per mitigar-ho. Ja ho havia avançat abans d'anar-se'n de vacances d'estiu i aquest dijous ha confirmat que reactiva l'artilleria. El consell de govern del BCE ha aprovat un altre paquet de mesures d'estímul per donar una empenta a una economia de l'eurozona que flaqueja: es reprèn la compra de deute públic, s'encareixen els dipòsits als bancs i s'ajorna sense data l'augment dels tipus d'interès. 

Quines són les mesures anunciades pel BCE i quin impacte tenen?

Draghi, que passarà el relleu a Christine Lagarde al novembre, ha deixat clar que totes aquestes mesures queden justificades per una economia que s'afebleix més del que s'havia pronosticat. Ahir mateix el BCE rebaixava una dècima, fins a l'1,1%, la previsió de creixement del PIB de l'eurozona per al 2019.  Després d'anys de tipus baixos i d'haver injectat 2,6 bilions d'euros en compres de deute al mercat, les veus més ortodoxes creuen que ja no hi ha espai per a més estímuls i alerten dels creixents efectes col·laterals (baixa rendibilitat financera). Però Draghi defensa que la situació és tan eloqüent que una "àmplia majoria" del consell de govern del BCE (on s'asseuen els governadors dels 19 bancs centrals de l'eurozona) ha donat suport al nou paquet de mesures. Ni tan sols ha calgut portar-lo a votació, ha assegurat. 

Les mesures passen per reactivar la compra de deute a partir de l'1 de novembre per valor de 20.000 milions d'euros, una xifra inferior a l'esperada però que no té data de caducitat. A partir de la marxa de Draghi, el BCE comprarà deute dels països "durant tant de temps com calgui", diu el comunicat de l'organisme. Aquesta compra massiva de bons es va engegar el 2015 i s'havia aturat el desembre del 2018. A més, per incentivar els bancs a concedir crèdit el BCE ha encarit del 0,4% (d'on no s'havia mogut des del 2013) al 0,5% el tipus d'interès que els cobra per guardar-los els dipòsits, és a dir, el que paguen els bancs per tenir els diners guardats en comptes de fer-los circular. 

Sense data per a la pujada de tipus

L'altra part de l'últim intent de Draghi per donar oxigen a l'economia és allargar sense límit temporal l'escenari de tipus baixos. Els tipus d'interès general es mantenen al 0%, on es troben des del 2016, i fins ara la previsió del BCE era començar la pujada de tipus (tan desitjada pel sector financer) a partir del primer semestre del 2020. Però el pessimisme allunya aquest horitzó. El BCE ja no es fixa dates i espera que els tipus d'interès es mantinguin a aquests nivells "o més baixos" fins que la inflació arribi de manera "estable i robusta" a l'objectiu "suficientment pròxim però inferior al 2%". 

L'eliminació d'aquest límit és un canvi petit però important que demostra que el BCE està més preocupat que abans pels tambors de recessió i que no creu que la situació millori a mitjà termini. De fet, Draghi ha deixat clar que poc més hi pot fer i que perquè les seves mesures tinguin efecte cal que els governs actuïn. En un context econòmic en què s'agreugen problemes com les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, les tensions geopolítiques i el Brexit, el banquer reitera que als estímuls de la política monetària del BCE els queda poc recorregut.

"La política fiscal ha de ser el principal instrument", ha repetit Draghi fent referència a la necessitat que els països menys endeutats i amb marge (Alemanya, els Països Baixos i els estats nòrdics) facin inversions públiques per apuntalar l'economia; però també referint-se als països que encara tenen uns elevats nivells de deute (Itàlia, Espanya i França).

Deures per als governs

Que països com Alemanya –el motor econòmic d'Europa i amb un sector manufacturer estancat– inverteixin més és una reclamació ja reiterativa tant del BCE com de l'FMI i de la mateixa Comissió Europea, però l'ortodòxia pressupostària d'uns estats que han fet de l'austeritat una norma irrompible ho fan difícil. Tot i això, Draghi ha reiterat que és més necessari que mai perquè les seves mesures monetàries tinguin efecte com més aviat millor.

També ha volgut silenciar veus com la del president del Bundesbank, Jens Weidmann, candidat a succeir-lo i que es va manifestar públicament en contra d'allargar les polítiques d'estímuls per por dels efectes negatius de mantenir els tipus d'interès a la baixa: "La resposta a molts dels efectes col·laterals no és canviar la nostra política, sinó respondre-hi amb polítiques macroprudencials". Draghi ha defensat els beneficis dels estímuls econòmics recordant que l'objectiu del BCE és mantenir l'estabilitat dels preus, i no la rendibilitat dels bancs, malgrat ser conscients que poden acabar repercutint als usuaris i que també afecta la rendibilitat, per exemple, dels fons de pensions.

Tots aquests reptes són els que haurà d'assumir a partir del novembre el nou consell de govern del BCE, perquè la d'aquest dijous ha sigut la penúltima reunió de Draghi al timó de la política monetària europea. Amb aquesta última bala passa el relleu a Christine Lagarde, que ja es va alinear amb les intencions de Draghi abans que reactivés l'artilleria i que va assegurar que volia tenir més presents que mai els efectes negatius d'aquestes polítiques. Però Lagarde també haurà de gestionar l'ombra creixent d'una nova recessió: "Encara pensem que la possibilitat de recessió és petita, però ha augmentat", ha sentenciat el banquer italià.