L'Eurogrup desencalla mig bilió en crèdits contra el coronavirus

Brussel·lesAcord després de dies de feina tècnica i diplomàtica (i sobretot telemàtica) entre governs i ambaixades. D’enviar, rebre i reescriure esborranys que acontentessin sobretot els Països Baixos i Itàlia, però també Espanya, França i Alemanya, per poder donar una primera resposta econòmica a la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Es tracta d'un primer escut de mig bilió d'euros en crèdits per diferents vies, una quantitat considerada insuficient per la majoria d'experts i institucions, que reclamen una resposta fiscal contundent més enllà de la liquiditat, tenint en compte la magnitud de la recessió que s'acosta. Els ministres de Finances estan d'acord que cal un pla per finançar la recuperació futura i en crear un fons de recuperació, però ho deixen per als líders, perquè en aquell debat s'emmarcarà la discussió sobre el deute compartit i els coronabons.

La trobada d'aquest dijous ja era una pròrroga, un segon intent després del fracàs de dimarts malgrat tota una nit d'intentar-ho. Després d'això, el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, va decidir suspendre la trobada en vista de les desavinences. Això ha significat tres dies de negociacions de tota mena per intentar que la videoconferència de ministres es reprengués amb un text prou embastat que garantís la llum verda. D'aquí que la reunió de tots plegats (27) no arrenqués fins a les 21.30 hores, quan hauria d'haver-ho fet a les 17 hores. De tota aquesta tarda d'espera n'ha sortit un nou esborrany pactat primer entre les parts més conflictives: Alemanya, França, Espanya, Portugal i, sobretot, Itàlia i els Països Baixos, que amb poc més de mitja hora han ratificat la resta de ministres.

Amb l'acord s'activa la polèmica possibilitat de sol·licitar una línia del fons de rescat (Mede), de fins al 2% del PIB del país que ho demani i gairebé sense condicions, i s'esvaeix el fantasma de la troica temut per Itàlia i amb concessions per a la dura banda holandesa. Resumint, el mig bilió en crèdits surt dels següents instruments. Primer, del fons de 100.000 milions en crèdits per finançar ERTOs que va anunciar la Comissió. Segon, d'una línia de 200.000 milions del Banc Europeu d’Inversions (BEI), pensada per donar liquiditat a empreses.

La polèmica del fons de rescat

Tercer, la part complicada que amenaçava de bloquejar tota la resta. Una línia de crèdit de 240.000 milions a molt baix interès provinent del fons de rescat (Mede), que els Països Baixos van intentar lligar fins a últim moment a l'obligació de fer ajustos estructurals. Itàlia s'hi negava del tot i finalment ha acceptat després que els neerlandesos cedissin en part i quedés lligada inicialment només al finançament "directe i indirecte dels costos relacionats amb la crisis del covid-19". La inquietud holandesa es resol amb una part que remarca el compromís posterior de tots els estats de respectar els principis financers i econòmics de la UE d'una manera prou flexible perquè el "deure" tingui en compte les "especials circumstàncies" de la crisi actual.

Que la resolució final d'aquesta polèmica ha estat tensa ho demostren les reaccions de Roma i la Haia al respecte. El ministre de finances italià, Roberto Gualtieri, piulava: "Els eurobons estan sobre la taula, les condicionalitats del Mede fora. Estem lluitant per una proposta ambiciosa al Consell Europeu. Lluitarem per fer-la realitat". I en canvi, el seu homòleg holandès, Wopke Hoekstra, qualificava l'acord de "sensat" i reiterava: "El Mede donarà ajuda financera als països sense condicions per a despesa mèdica. També estarà disponible per donar suport econòmic però amb condicions. És just i raonable".

La veritable lluita, per als líders

¿I què passa, doncs, amb els coronabons? Res. Aquest capítol ja estava ajornat des d'un inici. Les ambicions s'havien rebaixat només a aconseguir alguna menció al finançament d'un pla de recuperació comú a través de mecanismes compartits. S'ha acordat la necessitat de crear un fons de recuperació, però no la mida ni com pagar-ho. La polèmica s'ha resolt en el text oficial que enviaran als líders amb unes línies amb el llenguatge propi del funambulisme europeu: "Queda subjecte a la guia dels líders la discussió sobre els aspectes legal i pràctics d'un fons com aquest, incloent la relació que tingui amb el pressupost europeu, els seus mecanismes de finançament o qualsevol instrument financer innovador, coherent amb els tractats europeus".

Això sí, Mário Centeno (portuguès i ferm defensor de la mutualització del deute en representació d'aquest país) ho ha salvat adjuntant una carta per als líders en què es recullen les diferents propostes que hi ha sobre aquesta qüestió. Cal recordar que els holandesos proposen un fons de solidaritat amb aportacions voluntàries, mentre que els francesos proposen un fons finançat amb deute comú. Centeno deixa per escrit que hi ha països favorables als coronabons i d'altres de no favorables. La veritable lluita, doncs, queda per als presidents i primers ministres.