L’elegància d’Audrey Hepburn, també en la intimitat

Brussel·lesVestit negre, un cigar al final d’un llarg broquet, perles i, sobretot, que no faltin els diamants. Una imatge inconfusible que ha transcendit la persona per convertir-se en una icona estètica, en un pòster a l’habitació, en una tassa per a l’esmorzar o en la llibreta on apuntar recordatoris. Però darrere del símbol en què s’ha convertit, l’actriu, ballarina i cantant Audrey Hepburn amagava una adolescència truncada per la Segona Guerra Mundial, inquietuds pel dibuix i la lectura i la voluntat de contribuir a un món menys injust. Ara, 90 anys després del seu naixement, el seu fill Sean Hepburn Ferrer ha recollit 800 fotografies i 200 objectes personals per reivindicar la part més humana d’una icona mundial. I ho ha fet a Brussel·les, on Hepburn va néixer el maig del 1929.

Intimate Audrey, que es pot veure a Espace Vanderborght, intenta emplenar de contingut humà i íntim un símbol idealitzat de Hollywood. Només d’entrar-hi l’olor canvia. És el perfum preferit d’Audrey Hepburn i, juntament amb la seva veu ressonant per la sala, crea una atmosfera molt més càlida que l’habitual fred de Brussel·les.

Hepburn va néixer a Bèlgica com podria haver nascut en qualsevol altre lloc. Era filla d’una baronessa holandesa, Ella van Heemstra i d’un anglès, Joseph Victor Anthony Ruston, que viatjava constantment. Va viure a la capital belga 10 anys, que es poden veure al principi de la mostra a través de fotografies penjades com si fossin al menjador de casa seva. Abans, col·locats de la mateixa manera, hi ha retrats de familiars. Alguns conserven els marcs originals. De les 800 fotografies, 400 no havien sortit mai a la llum.

Suport a la resistència antinazi

L’època posterior als Països Baixos, però, és un buit en l’exposició, perquè va esclatar la Segona Guerra Mundial, una època fosca en què Hepburn va patir malnutrició i anèmia. Se’n coneixen més detalls, però, per la nova biografia publicada aquest abril per l’autor nord-americà Robert Matzen, Dutch Girl: Audrey Hepburn and World War II, on s’explica que Hepburn va donar suport a la resistència holandesa en contra de l’ocupació nazi. L’actriu va recaptar diners amb les seves actuacions de ball, distribuïa menjar i portava missatges als soldats. El llibre també revela que Hepburn va rebutjar el paper d’Anne Frank, perquè se sentia massa propera a la història de l’adolescent jueva que va morir a Bergen-Belsen el febrer del 1945.

Passat ja aquest capítol i després dels èxits de My Fair Lady o Breakfast at Tiffany’s, la mostra arriba a l’època de Hepburn com a ambaixadora d’Unicef, els seus últims anys. Malgrat tota la intimitat que es revela en aquestes fotografies, Hepburn tenia una elegància natural que fa que fins i tot les fotos més quotidianes semblin el fotograma d’una pel·lícula. Sempre surt radiant, també a l’hospital poc després de donar a llum. L’exposició també mostra objectes personals de l’artista: les sabatilles de ballarina amb què va començar la carrera dalt dels escenaris, dibuixos diversos, llibres o roba. Després, Oscars, Grammy i una fotografia dedicada per Frank Sinatra ens recorden que era una estrella de Hollywood.