Urbanisme pel clima
El temporal Gloria que vam viure fa dues setmanes ha posat de manifest que l'urbanisme de la nostra costa ha de començar a tenir en compte que el canvi climàtic provocarà efectes sobre el territori que no podem ignorar. Segons han expressat alguns experts, temporals tan forts com aquest, tot i que no són anòmals, seran més habituals.
Enmig de les valoracions dels danys causats a la costa, l'alcalde de la població valenciana de Bellreguard va fer públics els seus dubtes sobre si era adequat reconstruir el passeig marítim de la localitat. Seria un error pensar que és una declaració poc rellevant pel fet de venir d’un alcalde d’un municipi que no arriba als 5.000 habitants: es tracta d’una proposta valenta i necessària per obrir un debat sobre la sostenibilitat de les nostres costes.
A Espanya i a Catalunya tradicionalment s’ha construït sobre zones inundables i s’han mantingut platges de forma artificial, entre altres decisions urbanístiques que han intentat ignorar l’impacte de la naturalesa i, per descomptat, han fracassat en intentar domesticar-la. El moment actual d’emergència climàtica i de conscienciació sobre aquesta qüestió ha de servir de punt d’inflexió també en aquest sentit. No podem seguir promovent un urbanisme i una planificació del litoral que són insostenibles des del punt de vista mediambiental, que generen riscos per a les persones i que per mantenir-se en contra de les inclemències del clima requereixen un cost econòmic i ecològic injustificable.
Cal revertir un model pel qual molts pobles de la costa periòdicament han de reconstruir els seus passejos marítims i han d’afegir sorra artificial a les seves platges per tal de mantenir la capacitat d’atracció de visitants. No obstant això, tampoc podem exigir als municipis l’impuls d’un model més sostenible sense donar-los una alternativa als beneficis que genera el turisme, una activitat especialment important per als governs locals pel seu problema estructural d’infrafinançament. No aconseguirem que una localitat vegi incentius per a aquest canvi de model si no té capacitat per generar alternatives d’activitat econòmica capaces de compensar les pèrdues que pot provocar una minoració de l’atractiu turístic de la costa.
Per tot això, com és norma en les qüestions mediambientals, ens trobem davant la necessitat de pensar una estratègia coordinada entre els diversos nivells de govern, en què els pobles puguin rebre el suport econòmic i tècnic necessari per planificar un nou model de costes, basat en una activitat social i econòmica que s’adapti a la realitat del territori i el clima, i no a la inversa.
El canvi climàtic és un fet davant del qual cal actuar per frenar l’escalfament global i impulsar una transició cap a un model d’economia i de societat respectuós amb el medi ambient. En el cas dels nostres municipis de platja, aquesta transició requerirà buscar noves formes d’activitat econòmica i alternatives al turisme per tal d’aprendre a gaudir de la naturalesa i el territori tal com són, no com nosaltres voldríem que fossin.
