Vox: qui finança el monstre?

S'ha d'endurir la fiscalització sobre partits amb representació institucional o sense 

Les notícies esperpèntiques –però no per això menys preocupants– que han sorgit sobre el finançament del partit d’extrema dreta Vox per part d’un grup d’oposició iranià haurien d’obrir un debat profund sobre el control del finançament dels partits polítics.

Els donatius privats que estan en discussió van finançar la campanya electoral de les europees del 2014 i provenien de persones físiques vinculades al Consell Nacional de la Resistència Iraniana (CNRI), segons ha reconegut el mateix partit. Les informacions periodístiques aparegudes inicialment a 'El País' es refereixen a 146 donatius que haurien ascendit a 800.000 euros, un 80% de la despesa total de la campanya. Els comptes publicats pel partit indiquen que aquell any va rebre per donacions i llegats més de 960.000 euros, una suma destacable –encara que no necessàriament sospitosa– considerant que s’havia fundat el desembre del 2013.   

El CNRI es defineix com un Parlament a l’exili, una coalició d’entitats i individus fundada el 1981 que defensa la creació d’una república secular a l'Iran. La mateixa organització explica que està formada per cinc grans grups, entre els quals hi ha l’Organització Popular dels Mujahidins de l'Iran, que apareix habitualment amb les sigles PMOI (People's Mujahedin of Iran) o MEK (Mujahedin-e Khalq), inicialment d’ideologia marxista islamista.

El sistema de control sobre els recursos que reben els partits polítics a Espanya s'ha de revisar immediatament

El MEK va estar inclòs entre el 1997 i el 2012 a la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units i a la de la Unió Europea entre el 2002 i principis del 2009, quan en va ser retirat segons el que indicava una resolució del Tribunal de Justícia de la UE. La decisió judicial es basava, sintèticament, en el fet que al PMOI no se li havia notificat que se'l mantenia a la llista quan aquesta es renovava, fet que anava en contra del seu dret de defensa, i que les proves sobre activitats terroristes de suposats membres del PMOI no eren prou sòlides per atribuir les accions a aquesta organització. En el cas dels Estats Units, es va informar de la seva eliminació de la llista amb una nota de la secretaria d’Estat que indicava que, tot i així, el país era conscient dels seus actes de terrorisme en el passat.

La possible influència que hagi tingut en el cas el vincle dels EUA amb el xa, juntament amb el paper del MEK durant la revolució iraniana, la posterior convivència del MEK amb el règim de Saddam Hussein, així com les males relacions –més recents– de la potència americana amb l'Iran, excedeixen les possibilitats d’aquest article però sens dubte s'haurien d'analitzar.

Diversos mitjans periodístics de prestigi internacional han posat en dubte els autèntics motius que hi va haver al darrere de l’eliminació de l’organització de les llistes terroristes i destaquen la pressió del grup sobre personalitats influents que, almenys en alguns casos, s’afirma que rebien pagaments importants per fer conferències i assistir a les trobades anuals organitzades pel CNRI.

Entre aquestes persones, pel que ell mateix ha afirmat no en relació als cobraments però sí a la proximitat amb el grup, hi havia Alejo Vidal-Quadras, el candidat a eurodiputat per Vox a les últimes eleccions europees, que ha criticat públicament les informacions que han sortit en mitjans que qüestionaven el PMOI i que té presència rellevant en grups que exigeixen el canvi de règim a l'Iran.  

Traslladem-nos ara a la normativa espanyola respecte al control dels recursos que reben els partits. Aquesta matèria està regulada bàsicament per la llei orgànica 8/2007, del 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, que obliga a tenir un sistema de control intern de les finances i estableix que el control extern és competència exclusiva del Tribunal de Comptes. Hem de destacar, i aquest ha estat un element central del cas que tractem, que l’article 16.2 de la llei estableix que l’òrgan de fiscalització esmentat només està obligat a revisar els comptes dels partits que reben subvencions públiques, és a dir, d’aquells que tenen representació a les institucions.   

A més, el règim electoral general estipula que, altra vegada, només els partits que superen el llindar per rebre subvencions estatals estan obligats a presentar la seva comptabilitat electoral al Tribunal de Comptes.

Tinguem present que, per aquests motius, fins i tot si el MEK encara hagués estat inclòs a la llista d’organitzacions terroristes de la UE, el finançament al partit d’ultradreta per part dels seus membres per a la campanya del 2014 també hauria pogut passar inadvertit al Tribunal de Comptes, com efectivament va ser el cas.  

Caldrà veure si les informacions publicades es confirmen i donen lloc a sancions per incompliment de la normativa de finançament de partits. Tot i això, l’element més rellevant que posa de manifest el cas és que el sistema de control sobre els recursos que reben els partits polítics a Espanya s'ha de revisar immediatament per endurir la fiscalització sobre partits amb representació institucional o sense, ja que la seva ineficàcia és vergonyosa, com s’ha demostrat en el grotesc cas de Vox.