El poder espantós dels censors d’internet

Després de la marxa dels supremacistes blancs a Charlottesville el mes passat, en què un home al volant d’un cotxe va envestir una multitud i va matar una contramanifestant, The Daily Stormer, una web neonazi americana, va publicar un llarg comentari tenyit d’odi en què es feia burla de la víctima.

El clamor contrari a aquest article va fer que el proveïdor del domini del portal, GoDaddy, posés fi al servei de The Daily Stormer. Després, la web es va registrar a través de Google, que també va cancel·lar de seguida l’allotjament. No va ser fins que Cloudflare, un servei que vetlla per la seguretat i el funcionament de llocs web, va rebutjar The Daily Stormer com a client que la web va perdre realment la capacitat de continuar en línia.

A causa de la naturalesa particular del negoci de Cloudflare, i de l’escassetat de competidors, el seu paper en la censura del que circula a internet no només és nou: és espantós.

El que fa que Cloudflare sigui una part essencial d’internet és la seva capacitat de bloquejar el trànsit malintencionat que bombardeja amb una allau de peticions els llocs web dels clients i els deixa inoperatius. Cloudflare és una de les poques empreses del món que proporcionen aquest tipus de protecció fiable. Si no voleu que el vostre lloc web sigui boicotejat per extorsionadors, bromistes, opositors polítics o hackers, heu de contractar Cloudflare o un dels seus pocs competidors.

En termes generals, a internet hi ha dos tipus d’actors corporatius: empreses que construeixen infraestructures a través de les quals flueix el contingut i empreses que revisen continguts i creen una comunitat.

Els proveïdors de serveis d’internet, com ara Verizon i Comcast; els servidors de dominis, i els proveïdors d’allotjaments per a webs i proveïdors de serveis de seguretat, com ara Cloudflare, formen part del primer grup -són el que se’n diu el canal -. Normalment no examinen el contingut que pengen els seus clients, sinó que els proporcionen els mitjans per fer-ho i deixen que aquest contingut flueixi. Les plataformes de xarxes socials com Facebook formen part del segon grup. Encoratgen els usuaris a crear i compartir contingut i interactuar-hi, de manera que l’examinen constantment i decideixen si permeten que un material tan odiós com el dels neonazis es mantingui en línia.

Tot i que fa temps que hi ha preocupació pels proveïdors de serveis d’internet que afavoreixen l’accés a certs continguts per sobre d’altres, no n’hi ha hagut tanta per les empreses que van més enllà i disposen d’un interruptor d’activació i desactivació d’internet. En gran part, això es deu al fet que els usuaris poden triar en altres punts del canal. Les empreses privades poden establir les seves regles i els consumidors poden triar quina volen. Si GoDaddy no registra el vostre domini, podeu recórrer a Bluehost o a milers d’altres empreses.

Ara bé, com menys opcions tingueu per a la infraestructura que necessiteu per mantenir-vos en línia, més greus seran les conseqüències quan les empreses es neguin a oferir-vos el servei. És per això que la decisió de Cloudflare de rebutjar The Daily Stormer és tan important. Negar el servei de seguretat a un lloc web nazi sembla una bona cosa, però ¿i si Cloudflare decidís suspendre el servei a un candidat d’unes eleccions que no agrada al director executiu?

Amb aquest moviment, Cloudflare entra a avaluar el contingut dels seus clients, una cosa amb la qual alguns llocs web com Facebook i Twitter fa anys que batallen i que els ha portat a desenvolupar regles i procediments molt complexos que estableixen el que els usuaris poden publicar i el que no. La majoria està d’acord que és convenient que les empreses de les xarxes socials retirin determinats tipus de contingut -així asseguren que el material que ens arriba no estigui ple de pornografia o violència-. Però això no vol dir que no vulguem que aquest tipus de contingut pugui existir en algun espai d’internet. Per garantir que sigui així, potser cal assegurar-se que empreses com Cloudflare segueixen sent neutrals respecte al contingut dels portals.

Un dels problemes afegits que comporta Cloudflare és que no és ben bé una part del canal sinó un servei. En concret, es tracta d’un servei de protecció que requereix un pagament. Haver de contractar Cloudflare per protegir el vostre lloc web és com haver de contractar la seguretat per protegir-vos de possibles atacants quan parleu a la plaça pública. Si aquest servei de seguretat és l’únic de la ciutat i en cas que no el tingueu i intenteu parlar se us farà callar, potser aquest servei de seguretat no hauria d’escollir a qui protegeix i a qui no. Tot i que la regulació no s’ha de fer a la lleugera o de manera generalitzadora, cal posar sobre la taula la idea de tractar Cloudflare més aviat com si fos la policia, que se suposa que protegeix el conjunt dels ciutadans. Matthew Prince, director executiu de Cloudflare, va reconèixer fa poc el poder que té la seva empresa i el que està en joc. “Internet és un recurs molt important per a tothom -va dir en una entrevista amb TechCrunch-, però hi ha un grup molt limitat d’empreses que el controlen, i la transparència que se’ns imposa és tan reduïda que és una cosa realment perillosa”.

Aquesta és la reflexió més espantosa que es pot fer a l’entorn de la retirada d’un portal d’internet per part de Cloudflare: hi ha una falta de control sobre cadascuna de les parts del canal i les plataformes. Les persones que dirigeixen aquestes empreses no són funcionaris electes, però tot i així esperem que salvaguardin les nostres llibertats bàsiques i satisfacin les nostres expectatives culturals. La gran majoria ho fan: tant perquè satisfer les expectatives dels usuaris és un bon negoci com perquè la majoria tenen lloables objectius de responsabilitat corporativa. Més enllà d’aquests petits límits sobre el poder d’aquestes empreses, nosaltres, com a usuaris, no tenim cap manera d’assegurar-nos que satisfan les nostres necessitats, i no tenim ni idea de quina és la pròxima web que faran caure.

Etiquetes