Katharine Mach I Miyuki Hino
05/09/2017

Inundacions i canvi climàtic? Solucions constructives

4 min
Un membre de les patrulles frontereres en un helicòpter durant les inundacions de Houston, el 25 d’agost.

Aquesta setmana, com la majoria dels nord-americans, hem quedat impressionades pel desastre que encara s’està produint a Houston i la costa de Texas, que la premsa ha qualificat de catàstrofe “sense precedents”. Per si no fos prou, a l’altra banda del món s’ha produït una altra calamitat relacionada amb el clima, tot i que ha rebut menys atenció: les inundacions causades pel monsó a l’Índia, Bangladesh i el Nepal, que han matat més d’un miler de persones i n’han desplaçat milions.

Com a científiques que estudiem els riscos climàtics i la manera com hi pot respondre la societat, ens hem vist empeses a pensar a fons sobre els motius d’aquestes catàstrofes, fins a quin punt el canvi climàtic fa créixer les probabilitats que n’hi hagi i què podríem fer d’una altra manera. La resposta no és dir “Això és el resultat del canvi climàtic” o “No hi ha res a fer”. És una oportunitat d’entendre què passa amb el clima i amb totes les formes del comportament humà que porten a un desastre futur -i que també poden mitigar-lo.

Comencem amb dues premisses. El canvi climàtic no provoca esdeveniments extrems: els intensifica. I en qualsevol catàstrofe relacionada amb el clima, la nostra vulnerabilitat és, en origen, creada per nosaltres mateixos. Pel que fa al vessant climàtic del risc, tenim proves que els perills estan canviant. Les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle han fet créixer la probabilitat i la intensitat de les onades de calor, les precipitacions extremes i les marors ciclòniques. Una gran part de la població mundial ocupa zones vulnerables a aquest tipus de clima extrem que cada vegada es veurà més exacerbat.

Ara els científics poden avaluar fins a quin punt el canvi climàtic ha fet créixer les probabilitats d’esdeveniments extrems concrets, com aiguats i inundacions. En poques paraules, una atmosfera més càlida pot contenir més aigua, i això fa augmentar la probabilitat de pluges fortes. Ara la maror ciclònica se suma a la pujada del nivell del mar, cosa que fa créixer el risc d’inundacions. I els oceans més càlids poden provocar huracans més intensos. Els fenòmens sense precedents són cada vegada més habituals. Sense un esforç ambiciós per reduir les emissions globals, els canvis seran profunds, i aquest segle hi podria haver una pujada del nivell del mar de fins a dos metres i mig. Encara que hi hagi una reducció de les emissions, es produirà un cert escalfament que comportarà riscos.

Pel que fa al vessant humà del risc, la societat ha d’assumir que la manera i el lloc on edifiquem cases, plantem cultius, construïm carreteres i situem escoles i indústries pot aportar seguretat en lloc de convidar a la catàstrofe. Quan hi ha una crescuda d’un riu, per exemple, ¿l’aigua flueix cap a uns terrenys inundables amplis i uns carrers amb un bon drenatge, o bé aquests terrenys inundables estan pavimentats i el drenatge obstruït? L’Hospital de Texas va poder oferir atenció contínua als pacients gràcies a comportes i generadors elevats, però quan els carrers del voltant es van convertir en rius el centre va acabar sent gairebé inaccessible.

No hem d’adoptar una actitud passiva. Davant les inundacions de la setmana passada, les opcions comencen amb accions individuals i col·lectives que ens fan més segurs de cara a la tempesta del demà. Per protegir les generacions futures davant dels canvis del clima, hem d’afrontar també reptes més exigents i a llarg termini. Avui podem prendre mesures que ens permetran estar més preparats, sigui el que sigui el que ens reservi el demà. La gent pot elevar les preses de corrent de casa seva, conèixer la zona d’evacuació i disposar d’un pla d’emergència. Es poden construir i dissenyar edificis capaços de resistir vents de força huracanada. Aquests sistemes ja s’han posat a prova i se sap que serveixen per salvar vides i estalviar diners. Però fins i tot les mesures bàsiques requereixen compromís i previsió. A Florida les estrictes normes de construcció adoptades després de l’huracà Andrew estan en perill de quedar diluïdes, cosa que farà que les cases siguin més barates de construir, però vulnerables. A mesura que les inundacions s’esvaeixen de la memòria, tenir presents les lliçons apreses requereix diligència quan els guanys a curt termini ens empenyen cap a una altra direcció.

També hi ha maneres de desplegar millor les forces del mercat per determinar els sectors exposats. Un dels mecanismes per fer-ho, el Programa Nacional d’Assegurances contra Inundacions, té un deute de milers de milions de dòlars i està a un pas de ser reformat. Les primes d’assegurances contra inundacions indiquen els riscos per als propietaris potencials i promouen un desenvolupament urbanístic intel·ligent, però perquè funcionin han de reflectir els veritables riscos. Amb la pujada del nivell del mar i les precipitacions canviants, aquest risc és un objectiu en moviment constant. Nova York va fer el pas insòlit de desenvolupar dos mapes de riscos d’inundació, un per als nivells actuals del mar i un per als nivells del futur. Aquest tipus d’idees proactives permeten a les llars i les empreses tenir visió de futur.

El canvi climàtic a llarg termini requerirà solucions més creatives. Una manera òbvia però controvertida de reduir riscos és, senzillament, marxar d’allà on es produeixen els danys. Centenars de governs locals dels EUA ja han optat per comprar propietats repetidament inundades i retornar els terrenys a la natura, fent que no s’hi construeixi. Cal una planificació de llarg abast per mantenir unes comunitats i unes economies pròsperes durant les dècades futures. No estem completament a mercè dels capricis del clima. Amb les eines adequades i els ulls posats en el futur podem reduir la intensitat del canvi climàtic, minimitzar els riscos que queden i construir un futur resilient.

stats