Bon Nadal des del Japó

“Se celebra el Nadal al Japó?” Aquesta és una de les preguntes que els catalans em fan més sovint. He escrit més d’un cop sobre el Nadal japonès. Ara m’agradaria tornar a fer-ho amb un enfocament diferent.

Si la pregunta és si s’hi celebra el Nadal religiós, la resposta és que no. El percentatge de japonesos cristians és de menys d’un 1% de la població. (No ha superat mai l’1% en l’època moderna i contemporània.) No tindria gaire sentit parlar d’un Nadal religiós en un país d’aquesta índole.

Si volen saber si els japonesos fem festes per Nadal, la resposta és que sí, i podria afegir que una de les maneres típiques de celebrar el Nadal al Japó es va formar a l’època de la bombolla econòmica d’entre el 1986 i el 1992.

La lletra d’una cançó titulada La nit de Nadal, que llavors va tenir molt d’èxit i que després va esdevenir una cançó estàndard del Nadal, il·lustra molt bé una de les característiques del Nadal japonès. Fa així: “Ara està plovent / però a la mitjanit / començarà a nevar. / Silent night, holy night. / Segurament no vindràs, / hauré de passar el Nadal sol. / Silent night, holy night ”. Evidentment, és una cançó d’amor (o de desamor) entre dos joves. És a dir, al Japó el Nadal no és ni una festa de caritat ni de trobades familiars.

A l’època de bombolla tot es mesurava amb diners. Els nois no especialment rics es mataven treballant per guanyar diners per passar un Nadal “com cal” amb la seva xicota. Havien de pagar un restaurant superluxós, un regal superluxós i una habitació superluxosa d’un hotel cinc estrelles. Un sopar solia costar uns 200 euros per persona. El regal més típic era un collaret open heart (cor obert) de can Tiffany. Una habitació d’hotel podia costar 200 o 300 euros més. Era una bogeria. Però les noies no estaven contentes si els seus xicots no feien aquest sacrifici. Deveu pensar que eren una minoria. No. Era molt difícil reservar una taula en un restaurant de luxe i una habitació en un hotel cinc estrelles per aquestes dates. Havien de reservar-ho amb un any d’antelació. Per comprar un collaret open heart havien de fer cua. Hi havia nois que es posaven a plorar perquè s’esgotava abans del seu torn.

Una pregunta natural seria: “¿I si un no té xicota?” O “I si una no té un xicot que li prepari tot això?” Era un gran desprestigi no tenir parella. Els que no tenien parella passaven molta vergonya. Feien uns esforços desesperats per trobar parella fixa abans del 24 de desembre. De vegades, esclar, havien de fer concessions. Es conformaven amb una parella no gaire satisfactòria. Era millor que quedar-se sense, al capdavall.

Aquesta tragicomèdia ja és passat, afortunadament. Tanmateix, el model de passar la nit de Nadal amb el xicot sobreviu fins ara, tot i que amb bastanta atenuació.

He llegit un article sobre els resultats d’una entrevista realitzada fa poc als que no tenen parella la nit de Nadal. Una noia de 28 anys contesta: “Em trobava sola i em vaig quedar a l’oficina fent la feina poc urgent que podria haver fet l’endemà perfectament. Hi havia més noies com jo. El nostre cap ens va portar una capsa gran de Kentucky Fried Chicken (pollastre fregit). Ens vam reunir i ens ho vam passar força bé al final, amb un sentit, diguem-ne, de solidaritat”. En canvi, un noi de 30 anys diu: “No tenia xicota però vaig sortir de l’oficina a l’hora, en part perquè els companys pensessin que tenia una cita amb la xicota i en part perquè no volia sortir tard i veure els carrers plens de parelles felices”. Una noia de 31 anys va desconnectar-se de la xarxa social perquè estaria saturada de missatges de parelles felices. El cas d’un noi de 33 és l’altra cara de la societat d’internet: va acudir a una comunitat online on s’apleguen els nois que no tenen parella per consolar-se. Ho fa des de fa uns tres anys.

Hi ha una expressió nova, chri-bocchi. Chri ve de Christmas i bocchi de hitori-bocchi, que en japonès vol dir “sentir-se sol(a) tristament”. L’economia japonesa fa temps que va perdre l’empenta d’aquells dies. La gent jove, que podia triar la feina que volia entre diferents ofertes, té dificultats per trobar-ne una de mínimament digna, i per tant no té diners per gastar en frivolitats. Les noies ho saben i no exigeixen al seu xicot el que semblava normal aleshores... Tot i així, com indica aquest neologisme, l’esperit fonamental no ha canviat: el Nadal japonès és principalment per als joves, sobretot per als enamorats.

Bon Nadal des del Japó.