El Japó: cap a un país “normal”?

A Catalunya s’hi està desplegant una campanya sota el lema “Un país normal”. Molt lluny, al Japó, hi ha una campanya diferent per convertir el país en un país també normal, tot i que amb una altra accepció de la paraula. Els protagonistes d’aquesta altra campanya són uns polítics ultranacionalistes liderats pel primer ministre nipó Shinzo Abe.

“Volem que el Japó sigui un país normal”. Això ha estat sempre el lema dels polítics del Partit Lliberal Demòcrata, partit ara al govern japonès. Què volen dir amb aquesta expressió? En el seu cas, es refereixen a un país que pot fer la guerra.

El govern japonès d’Abe acaba de fer un pas decisiu cap al model del país que busquen, adoptant en el consell de ministres una nova interpretació de la Constitució perquè el Japó pugui comptar amb el “dret legítim de defensa col·lectiva”. Simplificant-ho, aquest dret representa el dret a atacar l’enemic d’un aliat nostre quan aquests dos països entren en guerra. Per exemple, si els Estats Units entren en guerra amb l’Iran, l’Iran es convertirà automàticament en enemic del Japó. El Japó no tenia aquest dret. O almenys, així ho havien interpretat els governs successius fins ara. La interpretació tradicional es basava en l’article 9 de la Constitució japonesa, que diu: “El poble japonès renuncia per sempre a la guerra com a dret sobirà de la nació i a l’amenaça o a l’ús de la força com a mitjà de solució en disputes internacionals. [...] no es mantindran d’ara endavant forces de terra, mar o aire com tampoc altre potencial bèl·lic. El dret de bel·ligerància de l’estat no serà reconegut”.

Gràcies a aquest article, el Japó no va ser involucrat en la Guerra del Vietnam, per exemple. (En canvi, Corea del Sud, també l’aliat dels Estats Units, sí que hi va participar.) Crec que podem estar orgullosos del fet que l’Exèrcit d’Autodefensa del Japó no hagi matat ni una sola persona després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha al món només dos països que tenen una Constitució que prohibeix la guerra: el Japó i Costa Rica.

El govern d’Abe es va decidir a pràcticament anul·lar un article tan beneficiós per al Japó amb la intenció que el país pugui exercir el dret legítim de defensa col·lectiva sempre que el govern jutgi que hi ha perill imminent per al Japó. Però, esclar, “quan el govern jutgi” equivaldria a dir “quan el govern vulgui”. A més a més, va tenir molta pressa per prendre la decisió. Per un assumpte tan important, s’hauria d’haver seguit un procediment més apropiat: concretament, la reforma de la Constitució a través d’un referèndum. Abe va esquivar aquest procés llarg i complicat, tot valent-se de la majoria aclaparadora del seu partit al Parlament nipó.

Al darrere d’aquesta qüestió hi ha una forta pressió dels Estats Units. Els EUA voldrien comptar amb una participació més activa de les forces militars japoneses en els conflictes al Pròxim Orient. L’electorat nord-americà no permetrà al govern d’Obama que hi hagi més víctimes a l’estranger. El govern nord-americà estaria contentíssim si hi poguessin anar els joves japonesos en lloc dels nord-americans. Irònicament, el Japó no podia complaure els Estats Units en aquesta qüestió precisament a causa de la Constitució que el govern d’ocupació americà va imposar després de la Segona Guerra Mundial per impedir que ressuscités el militarisme nipó. El govern japonès, al seu torn, necessita l’ajut dels Estats Units en els possibles xocs amb la Xina o amb Corea del Sud. No oblidem, però, que va ser el mateix Abe qui va crear la crispació visitant oficialment el Temple Xintoista de Yasukuni on estan deïficats els criminals de la guerra.

El primer ministre Abe assegura que amb aquesta decisió no ha augmentat gens el perill que el Japó s’involucri en una guerra. Però això és una mentida tan gran com la que ell mateix va dir en el discurs d’invitació als Jocs Olímpics del 2020 a Tòquio: “La situació de les centrals nuclears de Fukushima està sota control”. Els soldats de l’Exèrcit d’Autodefensa del Japó van entrar-hi sota la interpretació tradicional de la Constitució. Ara que s’ha modificat, és força probable que hi hagi baixes considerables. I quan faltin soldats en el futur, l’única solució serà el restabliment del servei militar. En aquest país normal, els nostres fills i els nostres néts poden anar al camp de batalla.

He recordat de sobte les paraules de Hermann Wilhelm Göring, fundador de la Gestapo: “Naturalment, la gent no vol guerra. [...] Però després de tot, són els líders del país qui determinen la política i és sempre molt simple arrossegar el poble. [...] Tot el que has de fer és dir-los que estan sent atacats i denunciar els pacifistes per falta de patriotisme. Funciona igual per a tots els països”.