El Japó i l’Estat Islàmic

Tot sembla indicar que l’ostatge japonès Kenji Goto, un periodista de 47 anys, ha estat executat per l’Estat Islàmic. Freqüentava les zones conflictives, però no era dels que buscaven imatges sensacionalistes en camps de batalla. Més aviat enfocava la situació quotidiana tràgica dels ciutadans normals, sobretot dels nens i de les dones, sota la guerra. Una de les seves obres més representatives és Prefereixo la pau al diamant, un reportatge televisiu i un llibre que li van comportar un premi important. Hi intentava descriure el cas dramàtic d’un ex nen soldat de Sierra Leone. El nen havia estat, sota amenaces i els efectes de la droga, un soldat molt eficaç i sense pietat. Ara estava alliberat, després de perdre dos braços. El seu procés de reintegració en la societat no era gens fàcil. Goto el descriu així: no tenia expressió a la cara. No semblava ni content ni trist. La seva mirada era simplement buida.

Sempre amb aquesta postura, Goto va entrar a la zona més perillosa de Síria. Devia ser per fer un reportatge dels més dèbils -els nens, les dones, els vells, els malalts, els ferits...- de la zona, independentment de la seva religió i de la seva tribu d’origen. En una imatge feta pública abans d’anar-hi, havia declarat que entrava a la zona amb consciència plena de l’alt grau de perill, i deia que, si li passava alguna cosa, seria totalment responsabilitat seva i que el poble japonès no pensés mai malament del poble de Síria.

Sembla que hem perdut un periodista del qual podem estar orgullosos davant del món. Però la pèrdua i la tristor dels seus familiars deuen ser molt més grans i directes. Estava casat i tenia dues filles. La petita va néixer l’octubre del 2014. Segurament, pobreta, no coneixerà mai el seu pare. També vaig saber que Goto va graduar-se a la Universitat de Hosei, on ensenyo jo. No vaig tenir-lo de deixeble, però molt probablement estic impartint classes on havia estudiat ell.

L’execució ha estat molt impactant per als japonesos, que no s’havien considerat fins ara objectes directes del terrorisme de l’Estat Islàmic. La causa més gran d’aquesta convicció generalitzada és la neutralitat que el nostre país ha mantingut històricament al Pròxim Orient. No hi ha tingut mai cap colònia i no ha causat mai cap mal als pobles de la zona. A més a més, el Japó ha mantingut unes relacions força bones amb Israel. Diuen que el Japó és un dels pocs països desenvolupats on no hi ha prejudicis contra els jueus. O sigui, que es trobava en una situació privilegiada que es podia aprofitar per actuar com a intermediari entre les parts que tenen interessos oposats.

Aquesta posició, però, recentment ja es veia amenaçada per la pressió dels Estats Units, l’aliat més important del Japó. A la Guerra de l’Iraq del 2003, els Estats Units van exigir al govern japonès uns boots on the ground (botes sobre el terreny). És a dir, que enviés soldats japonesos a l’Iraq. Fins aleshores, el Japó, que té una Constitució pacifista, es limitava a col·laborar amb els nord-americans econòmicament en la guerra. És a dir, pagava una suma important de diners. Els Estats Units, però, no n’estaven gaire contents perquè el Japó depèn molt del petroli del Pròxim Orient.

En aquest context, el primer ministre Koizumi va fer passar pel Parlament, a corre-cuita, una llei que faria possible l’enviament de la tropa de l’exèrcit d’autodefensa a l’estranger, no com a combatents, això sí, sinó com a membres de la logística militar. Els països àrabs podien veure-hi un canvi substancial en el posicionament del Japó.

Aquest xantatge de l’Estat Islàmic sobre la vida de Goto es va produir justament durant la visita del primer ministre actual, Abe, als països del Pròxim Orient. Al principi, els jihadistes demanaven el mateix import de diners que Abe havia promès que facilitaria als països visitats com a ajut humanitari. Després van canviar les condicions, i van passar a demanar l’alliberament d’una autora de l’atemptat terrorista del Líban. Aquest canvi va fer pràcticament impossible el rescat.

És remarcable que l’executor digués clarament que Abe havia comès l’error de prendre part en l’aliança contra l’Estat Islàmic, que el ganivet que executaria Goto encara tindria més set de sang japonesa i que seria el començament d’un malson. Van declarar clarament que el Japó és un dels enemics.

Lamento molt la pèrdua de la vida de Kenji Goto i no lamento menys la minva de la posició neutral del Japó, que era un dels pocs béns diplomàtics amb què el nostre país podia contribuir a la pau internacional.