El Nadal al Japó: un recorregut històric

La pel·lícula A l’est de l’Edèn, protagonitzada per James Dean, i la novel·la Kane y Abel, escrita per Jeffrey Archer, van tenir molt èxit al Japó, igual que a Catalunya. Estic segur, però, que les interpretacions dels espectadors i dels lectors dels dos països varen ser força diferents, perquè la majoria dels japonesos no són cristians (diuen que el percentatge dels cristians al Japó mai no ha superat l’1%) i no tenen coneixement de la història de la Bíblia en què s’inspiren aquestes obres. El mateix passa amb el Nadal. El celebrem, però no com una festa religiosa.

La introducció del Nadal al Japó, però, no és una cosa recent. El primer Nadal documentat es va celebrar el 1552. No és un error d’impremta: fa 463 anys. Sant Francesc Xavier havia arribat al Japó feia tres anys. Després, el cristianisme va patir una repressió molt forta durant l’època feudal d’Edo. La persecució va perdurar fins a la Revolució de Meiji del 1868. El nou govern de Meiji va convidar molts experts estrangers i els va concedir un sou desorbitat perquè contribuïssin a una modernització ràpida del país. Van ser ells els que van portar, de nou, el costum de celebrar el Nadal.

Tanmateix, la difusió entre la població autòctona era molt lenta. Només n’estan registrats uns quants episodis, com ara la primera exhibició de l’arbre de Nadal a la botiga de menjar d’importació Meijiya el 1904, la primera aparició del Pare Noel en una pel·lícula japonesa el 1920... Poc després, el 1932, el gran magatzem Shirakiya es va incendiar a causa de la il·luminació de l’arbre de Nadal. Les dependentes, que encara no tenien el costum de portar calces sota el quimono, no van poder salvar la vida llançant-se per les finestres per vergonya; a partir d’aleshores, hi va haver més dones que en portaven. Així ho van explicar els diaris d’aleshores -tot i que després els estudiosos van descobrir que no n’era la causa única ni la decisiva.

La gran expansió de la celebració es va produir uns anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, als anys 50. Amb la recuperació econòmica del país, els treballadors, que poc després serien titllats irònicament de workaholics (addictes a la feina) o animals econòmics, aprofitaven el Nadal per anar a fer copes amb els companys de feina. Les famílies van començar a celebrar-lo amb l’arbre nadalenc i el pastís del Nadal (inventat per una pastisseria espavilada). Els nens, que després de la destrucció total causada per la guerra encara no tenien gaires joguines, estaven encantats de poder rebre regals del Pare Noel.

Als anys 80, amb el Japó ja convertit en una potència econòmica mundial i en plena època de bombolla econòmica, el Nadal va revestir una cara nova: una festa per als enamorats. Els nois es mataven treballant durant tot l’any per fer els regals més cars possibles (Channel, Louis Vuitton, Tiffany...) a la seva xicota i per passar una nit amb ella en un hotel de luxe, fins a tal punt que era molt difícil reservar una habitació als hotels de categoria per al 24 de desembre. Això significava que els joves sense parella havien de passar-ho molt malament. Per tant, intentaven trobar un(a) xicot(a) tant sí com no abans de Nadal.

És interessant la història del Nadal repassada com un fenomen que reflecteix la societat japonesa de cada moment. Segurament als catalans tot això us sembla ridícul, perquè per a la majoria de vosaltres el Nadal és una festa religiosa i familiar per excel·lència. Vaig comprovar aquest últim caràcter per una experiència personal. Recordo que vaig passar, ara fa uns 35 anys, el primer Nadal a Barcelona sol en un cine del Portal de l’Àngel on hi havia quatre gats. Feien Lazos de sangre d’Audrey Hepburn. Per a forasters solitaris, és un dia una mica trist.

Un cop més arriba el Nadal. Al Japó, en declivi sobretot econòmicament parlant, ja no hi ha la bogeria ridícula d’abans. Això no significa, però, que la gent hagi canviat la manera d’enfocar el Nadal. Simplement, el Nadal hi ha arrelat com una festa més.

La multitud de refugiats de Síria i d’altres llocs, els atacs terroristes de París, de Califòrnia i d’altres indrets, la crispació política cada vegada més greu a l’Àsia, la corrupció, els governs autoritaris, la violència domèstica... el món actual està ple de problemes i injustícies molt difícils de resoldre. Pregar o desitjar que el món sigui almenys una mica millor l’any que ve potser no serveix de gaire, però no està gens malament que hi hagi un dia en què hi reflexionem, independentment que ho celebrem d’una manera religiosa amb la família o prenent copes amb els amics.

Bon Nadal des del Japó!