Catedràtic Estudis Interculturals / Universitat Hosei (Tòquio)Diumenge vaig votar el Partit Comunista. No els havia votat mai. Jo no sóc comunista. Em definiria com un liberal. L'ideal del comunisme sembla més raonable que el del capitalisme, però veient el que va passar a la Unió Soviètica i el que passa a la Xina, a Corea del Nord i a Cuba, sé que l'ideal és una cosa i la realitat és una altra. Els vaig votar, però, perquè no hi havia altra opció en el panorama polític: una victòria del Partit Liberal Democràtic de Shinzo Abe (que no és ni liberal ni democràtic), amb majoria absoluta a la Cambra Baixa, els donava via lliure per fer el que volguessin; el Partit Democràtic (de centreesquerra) ja va demostrar, quan va ocupar el poder, que podia destrossar el país amb la seva ineficàcia; el Partit Koomei, que és l'aliat del partit d'Abe, és el braç polític d'una secta religiosa de comportament dubtós; el Showa Ishin no Kai (Partit Revolucionari de Showa) està dirigit per un polític que va declarar que les esclaves sexuals eren una necessitat a la Segona Guerra Mundial; ni parlar-ne...
Després d'aquesta trista eliminatòria només em va quedar el Partit Comunista, que si arribés al poder també seria un problema greu per al Japó. Però, de moment, no hi ha aquest perill, i, si és així, que funcioni com a fre. N'hi devia haver uns quants que van pensar com jo, perquè el Partit Comunista ha augmentat considerablement el nombre d'escons, sense deixar de ser un partit molt minoritari.
Fins ara, el Partit Liberal Democràtic no tenia la majoria a la cambra alta i això l'obligava a suavitzar les seves opinions ultranacionalistes. Per exemple, la formació havia volgut sempre revisar a fons la Constitució japonesa, considerada com a molt liberal i pacifista, però fins ara no s'havia plantejat tocar-la. Amb el domini també d'aquesta segona cambra, ara podran fer-ho perquè -segons ells- el poble japonès els ha donat el vistiplau. Ja no hi ha oposició suficient a cap de les dues cambres. Si volen, poden modificar la Constitució perquè el Japó tingui un exèrcit com cal i actuï amb contundència davant la Xina o les dues Corees. Si ho creuen necessari, poden restablir el servei militar perquè la seva Constitució obligaria el poble japonès a servir la pàtria.
És cert que l'economia japonesa sembla que es recupera una mica gràcies a la política monetària superinflacionista del govern del Partit Liberal Democràtic. Aquesta deu ser la raó principal per la qual molta gent ha tornat a votar en favor de la formació de Shinzo Abe. No hem d'oblidar, però, que hi ha economistes, dins i fora del país, que pensen que es tracta d'una aposta política massa arriscada perquè, si falla, comportarà una inflació desastrosa.
En tot cas, s'ha tirat el dau. No queda més remei que observar amb els dits creuats què passarà ara.
