Misc 02/04/2014

En contra del nacionalisme malalt

i
Ko Tazawa
3 min

El dia 8 de març, a l’estadi de Saitama dels Urawa Reds, a prop de Tòquio, es disputava el partit de futbol entre l’Urawa i el Tosu de la lliga japonesa. El partit va suscitar una forta polèmica, no pel contingut mateix del partit, sinó perquè s’hi va estendre una pancarta que deia “ Japanese only ” a la grada que normalment ocupen els seguidors de l’Urawa. No se sap exactament a quins fets es referia la pancarta, però es tractava, evidentment, d’un missatge xovinista. El club Urawa va ser sancionat per la lliga amb un partit sense espectadors.

Fins ara, el Japó no havia sigut mai un país marcadament racista, segurament perquè és un país envoltat de mar i de difícil accés per als immigrants. En altres països -a Rússia, a Anglaterra, al Brasil, a Croàcia, a Itàlia i fins i tot a Espanya- l’entorn del futbol ha generat diversos casos de problemes de tipus racista. Al Japó, però, aquest incident va cridar molt l’atenció perquè precisament constituïa el primer cas clarament definible com un acte xovinista.

Malauradament, però, no podem dir que es tracti d’un cas aïllat. En els últims temps els incidents d’aquest tipus han augmentat. Per exemple, hi ha hagut bastantes manifestacions contra els coreans a Tòquio i a Osaka, sobretot als barris on viuen moltes persones d’aquesta nacionalitat. El que s’anomena en anglès hate speech (discurs de l’odi) s’està estenent pel Japó. Els missatges dels manifestants són insuportablement xovinistes: “Matem els coreans, tant els dolents com els bons!”, “No deixem que els coreans facin el que vulguin!”... S’afirma que la pàgina web d’un grup de hate speech té més de deu mil socis. Alguns comentaris d’aquests socis: “Cap japonès tolera que Corea menystingui el Japó que tant estimem”; “Estic emocionat de veure els japonesos manifestar-se al mig del barri coreà. Quina valentia! Un acte heroic”...

Un dia, al diari hi havia anuncis de dues revistes setmanals populars. El titular d’una deia: “Cal frenar la temerària Corea! El Japó contraataca!” I l’altra: “Estem bocabadats davant el comportament descarat de Corea”. Una anàlisi ha revelat que, dels 49 últims números de la primera revista, 48 contenen temes contraris a la Xina o a Corea. En el cas de la segona revista, la xifra és de 37 -també de les últimes 49 edicions-. Un periodista ha comentat que no poden deixar de publicar aquest tipus d’articles perquè “es venen bé”. A més a més, diu, si publiquen aquests continguts no corren perill de ser demandats per difamació, a diferència del que passa amb els articles relacionats amb els escàndols dels polítics nacionals, per exemple.

Per què el Japó s’està tornant de sobte un país xovinista, o per què almenys una part de la població s’hi està tornant? Crec que darrere dels fets hi ha un sentit de frustració bastant generalitzat entre la societat japonesa. El Japó, que havia ocupat el segon lloc en el rànquing de les potències econòmiques, està perdent molt de terreny en l’escena internacional. Cada vegada hi ha més atur. Una part considerable dels treballadors tenen contracte temporal i no poden tenir esperança de futur. El país ha baixat molt en el rànquing de qualitat educativa. L’accident de les centrals nuclears de Fukushima ha afectat molt la societat japonesa tant en el pla moral com en el material, i malgrat les declaracions del govern japonès, les centrals encara estan lluny de ser controlades. La Xina i Corea reclamen el dret sobre unes illes que fins ara els japonesos han cregut que són seves, i el govern només sap reaccionar histèricament per empitjorar la situació. El primer ministre Abe visita el temple xintoista de Yasukuni -on també s’honora criminals de la Segona Guerra Mundial- tot fent cas omís de les protestes dels governs de Xina i Corea. Fins i tot els Estats Units, fins ara l’aliat més fiable, es mostren preocupats pel fet... Les causes de la frustració formen una llista llarguíssima. Com esbravar-se? El mètode més fàcil és trobar bocs expiatoris als quals es pugui atribuir la culpa de tot. I si són de fora del país, millor, perquè així no cal ferir-se mútuament.

No critico el meu propi país perquè no m’agradi. Tot al contrari, jo, que he passat bastant temps fora del Japó, sé molt bé que en molts aspectes és un país molt bo per viure-hi. En aquest sentit podria definir-me com un patriota. Per això mateix no suporto que el país que estimo estigui quedant contaminat per un nacionalisme malalt. El que està passant ara al Japó arruïnarà el país, i cal que més japonesos se n’adonin abans no sigui massa tard.

stats