Misc 30/09/2014

El procés català vist des del Japó

i
Ko Tazawa
4 min

El dia 23 de setembre vaig ser convidat al programa televisiu Miyaneya, una mena de news show, perquè parlés de la independència de Catalunya. Quan em van trucar em vaig sorprendre molt, perquè aquest programa, que s’emet de dilluns a divendres a partir de les 14 h i durant un parell d’hores, té més d’un 12% d’audiència. El 12% d’audiència en un país d’una població d’uns 120 milions d’habitants representa moltes persones. I aquest programa volia dedicar uns 20 minuts a la qüestió de la independència de Catalunya. A més a més, el dia 23 queia en festiu, cosa que vol dir que els treballadors que normalment no són a casa a aquestes hores també el veurien. Podria qualificar el fet, sense exagerar gaire, d’extraordinari, perquè fins ara al Japó no hi ha hagut un gran interès per la independència de Catalunya.

Per exemple, l’endemà de la Diada d’enguany els principals diaris gairebé no en parlaven. Yomiuri (amb un tiratge de més de 9 milions d’exemplars) dedicava mitja pàgina al referèndum d’Escòcia, però no tocava el tema de Catalunya. Asahi (7 milions) també dedicava un espai prou gran al referèndum escocès, i al final de tot afegia en una sola línia que el resultat del referèndum podria influir en la situació de Catalunya.

Tornant a la televisió, després de la manifestació de la Diada del 2012 vaig ser convidat als telenotícies internacionals del canal satèl·lit de la NHK (Emissora Estatal del Japó) perquè expliqués el rerefons històric i la situació actual del nacionalisme català. Aquesta secció va tenir un espai d’uns 15 minuts, que no és poc, però cal admetre que els canals satèl·lits tenen una audiència força limitada: els solen mirar només la gent d’un nivell cultural alt. L’any següent no va haver-hi cap notícia, que jo sàpiga, sobre la cadena humana. I aquest any, al mateix canal estatal per satèl·lit no va haver-hi dossier especial dedicat a la Diada. En canvi, això sí, almenys dos canals de la televisió terrestre van emetre notícies breus sobre la Diada.

Em semblava que l’interès per la qüestió catalana, que havia augmentat per la manifestació massiva del 2012, es desinflava. Però estava equivocat. Continua havent-n’hi, i de fet fins i tot ha augmentat, potser gràcies al referèndum d’Escòcia. Si no, un programa de gran popularitat com Miyaneya no hi dedicaria tant d’espai!

Abans de començar l’espai esmentat estava una mica nerviós. El motiu de la meva inquietud era que, mentre que al programa del canal satèl·lit podia parlar com en una classe de la universitat, a Miyaneya, en canvi, tenint en compte el perfil de l’audiència, el contingut havia de ser més fàcil de pair. Al cap i a la fi, era un xou, un programa d’entreteniment.

Primer van posar un molt bon reportatge de la Diada d’enguany. Al presentador i als comentaristes se’ls va escapar un “Oh!” (en japonès, esclar) quan van veure la V humana de vermell i groc. Vaig haver de començar a explicar coses tan bàsiques com on és Catalunya, que la llengua materna dels catalans és el català i que no és dialecte de cap altra llengua, que Catalunya és la comunitat locomotora de l’economia espanyola, que va patir una opressió molt dura sota el govern de Franco, etc. Després vaig passar a parlar de les raons per les quals molts catalans volen independitzar-se. Alhora, perquè els televidents no s’avorrissin i no canviessin de canal, vaig mirar d’intercalar-hi uns episodis més simpàtics, com ara l’origen català de Chupa Chups, el fet que Dalí va dissenyar-ne el logotip a canvi d’una remuneració important, que el Barça podria seguir jugant a la Lliga espanyola després de la independència, etc. I per acabar, quan van preguntar-me sobre la diferència entre el cas d’Escòcia i el de Catalunya, vaig remarcar la diferència de les actituds dels dos governs en relació al referèndum. En sortir del plató, em va animar molt sentir que una veu deia: “Aquest profe ho ha explicat molt bé”.

Ètnicament, el Japó és gairebé uniforme. Tret de l’ocupació nord-americana de després de la II Guerra Mundial, no ha conegut cap govern estranger. Catalunya és un país molt llunyà, un destí turístic. Per a un japonès mitjà és molt difícil imaginar-se com és la situació a Catalunya. És un bon senyal, però, que un programa tan popular com Miyaneya s’hi hagi interessat, perquè és probable que hi hagi més mitjans de comunicació que segueixin el seu exemple, sobretot de cara al referèndum del 9 de novembre.

I de fet, com per corroborar aquesta impressió, aquest diumenge el diari Asahi -un dels més importants del Japó amb 7 milions de tiratge- va publicar un editorial sobre la qüestió catalana. Arrencava així: “Barcelona no és només una ciutat olímpica i futbolística sinó també la capital orgullosa de la comunitat autònoma de Catalunya. Ara hi parlen d’independència amb fervor i amb un cert risc”.

stats