Un veí problemàtic

Si vivim en un pis, tenir un veí que ens molesta és un problema molt greu. Fa molt soroll, embruta l’espai comú, no respecta regles de la comunitat... pot haver-hi diferents maldecaps. Tanmateix, mentre el seu comportament es manté dintre de la racionalitat normal, hi ha sempre possibilitat de negociar. En canvi, si sobrepassa el límit de sensatesa, no és previsible el que farà i és molt difícil posar-hi remei.

Els països veïns del Japó són tots bastant difícils: la Xina, Rússia, Corea del Sud... És molt probable que ens considerin també un veí difícil de tractar. Però almenys la conversa és possible amb nosaltres. L’únic veí la sensatesa del qual posem en dubte és Corea del Nord. El seu fundador, Kim Il-sung, i el seu fill, Kim Jong-il, ens semblaven excèntrics, però ara que el nét del fundador, Kim Jong-un, és el primer secretari del Partit dels Treballadors de Corea, els dos anteriors ens semblen bastant més racionals. S’esperava que Kim Jong-un seria un líder d’un pensament més obert perquè s’havia educat a Suïssa i coneix millor la societat internacional. No és així, en realitat. Juga sempre massa fort, fa jugades molt arriscades en la política internacional, com si volgués demostrar que és un líder més poderós que els seus antecessors.

L’assaig de la bomba d’hidrogen (segons els nord-coreans) del dia 6 de gener va sorprendre tot el món, fins i tot els especialistes més ben informats de la política de Corea del Nord. Ningú no esperava que fes l’assaig ara, perquè Corea del Nord no pot treure’n cap benefici, aparentment. El més sorprenent va ser que no hagués avisat la Xina de l’assaig, cosa que havia fet en cada assaig anterior. La Xina ha estat sempre el seu protector. L’economia precària de Corea del Nord no s’arruïna definitivament gràcies a l’ajut d’aquest veí gegant. És cert que les relacions entre els dos països no són tan bones com abans. A Xi Jinping, el líder de la Xina, no li agrada la política massa arriscada de Kim Jong-un.

Si la Xina girés l’esquena completament a Corea del Nord, significaria la seva perdició. Kim Jong-un no és tan ximple per no entendre-ho i ha intentat reconciliar-s’hi. N’era un exemple l’enviament de la Moranbong Band a Pequín. Es tracta d’una banda musical, formada per noies guapíssimes. El seu recital, però, es va cancel·lar a l’últim moment. La Moranbong Band havia de projectar un vídeo de míssils nord-coreans al fons de l’escenari durant la seva actuació, però a les autoritats xineses aquesta idea no els va agradar gens ni mica. Els van ordenar la suspensió de la projecció, però a Kim Jong-un, per la seva banda, no li va agradar ser coaccionat, i va ordenar que la Band tornés al país de seguida. L’acte de reconciliació va resultar un fracàs total.

No és fàcil saber amb certesa les raons de l’assaig de la bomba H, però és possible fer algunes deduccions.

Aquest maig està previst que hi hagi un congrés del Partit dels Treballadors de Corea. Se celebrarà després de 36 anys. Kim Jong-un, que no ha pogut assegurar encara el seu règim, vol presentar-hi els òptims resultats del seu govern. Tot i així, les circumstàncies no són gens favorables. En l’àmbit econòmic, i malgrat algunes construccions vistoses a Pyongyang, la majoria de la població viu en una misèria total. En la política internacional, com s’ha dit, les relacions amb Corea del Sud i amb la Xina no es poden qualificar mai de bones. Personalment, Kim Jong-un sembla patir diverses malalties a causa de la seva dieta, massa luxosa. Per compensar tot això, té la necessitat de donar una bona imatge d’ell mateix com a gran líder al congrés. L’assaig podria ser una jugada desesperada per mostrar que té coratge per fer front al seu veí gegant, la Xina, i per demostrar que la política de tolerància estratègica del govern nord-americà d’Obama no ha servit per a res. Al mateix temps, pot jactar-se que el nivell de la tecnologia nuclear ha assolit un nivell comparable al de les grans potències mundials. Es tracta, però, de meres deduccions fetes en el terreny de la sensatesa, i poden resultar totalment equivocades en la lògica del nostre veí insensat.

Per a la gent occidental tot això pot ser una historieta d’un insensat d’un altre barri. Tanmateix, per al Japó i per als altres països de la zona és el veí de la porta del costat. En qualsevol moment pot agredir-nos de manera inesperada. I el pitjor és que no podem canviar de casa. Els habitants raonables del mateix edifici, malgrat la diferència d’opinions, hem de fer pinya per fer front al veí problemàtic.