Els efectes polítics del terrorisme
Els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils ens han fet rememorar l’horror d’aquest tipus de violència política que el nostre país va patir amb l’activitat terrorista d’ETA durant dècades. A més a més, just abans de les eleccions generals que donarien la victòria al Partit Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, Espanya també va ser el focus de la violència jihadista, amb els atacs a l’estació d’Atocha de Madrid que deixarien 193 morts i nombrosos ferits.
Els atemptats d’Atocha del 2004 van provocar un interessant debat sobre les conseqüències polítiques del terrorisme. Els fets de l’11-M van tenir lloc tres dies abans de les eleccions generals del 2004 i alguns van atribuir el canvi de govern del PP al PSOE als atemptats. Els partidaris d’aquesta tesi van argumentar que molts electors van canviar el vot a última hora com a mesura de càstig al govern d’Aznar per haver portat Espanya a la Guerra de l’Iraq. Tot i que a priori aquesta tesi pot semblar plausible, l’explicació del resultat de les eleccions del 2004 és més complicada que un mer càstig al govern d’Aznar. La mala gestió de l’atemptat que en va fer el govern del PP, les manifestacions per exigir transparència i el fet que el PP hagués d’admetre que havia mentit respecte a l’autoria dels atemptats fan que el del 2004 sigui un cas molt particular i pràcticament impossible de generalitzar a altres contextos. Els electors haurien pogut castigar el PP pels atemptats i pel suport a la Guerra de l’Iraq, per la seva mala gestió i manca de transparència durant els dies posteriors als atemptats o per algun altre motiu. Establir causalitat en escenaris com aquest és una tasca molt complicada.
En una investigació que hem portat a terme recentment hem dissenyat un estudi per intentar estimar l’efecte causal d’atemptats terroristes en la participació política i la intenció de vot. Hem analitzat una sèrie d’enquestes que va fer el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) durant períodes en els quals es van produir atemptats d’ETA. Hem comparat la intenció de vot de la gent que va ser entrevistada pel CIS tres dies abans dels atemptats amb la intenció de vot de ciutadans de la mateixa província que van ser entrevistats només tres dies després dels atemptats. Els resultats del nostre estudi indiquen que no hi ha canvis significatius en la direcció del vot després d’atacs terroristes. Per tant, la tesi que els governs són castigats a les urnes després d’atemptats terroristes no sembla que tingui validesa.
D’altra banda, el nostre estudi demostra que la gent que és entrevistada just després dels atemptats mostra més intenció de participar en eleccions democràtiques. I, el més important, aquest increment en la participació és més alt en persones que no acostumen a votar. Per tant, els atemptats terroristes comporten un augment de la participació electoral, però no un canvi en la direcció del vot. En la mateixa línia, altres estudis han trobat que la participació política és més gran entre les víctimes de violència en guerra civil, de violència criminal o d’atacs terroristes com els de l’11 de setembre del 2001 a Nova York. El nostre estudi mostra que hi ha un augment de la participació i mobilització de tots els ciutadans, no només de les víctimes directes de la violència terrorista, i que aquests efectes són més grans quan els atacs tenen com a objectiu víctimes civils com ara Miguel Ángel Blanco que no pas quan les víctimes són militars o policies.
L’augment en la participació electoral que detectem en el nostre estudi es pot interpretar també com un augment en el compromís cívic dels ciutadans arran de la violència terrorista. A Catalunya aquests dies hem vist nombroses mostres de compromís ciutadà hores després dels atemptats a Barcelona i a Cambrils. Ho exemplifiquen les cues per donar sang als hospitals, els improvisats homenatges i vetlles a la Rambla per recordar les víctimes, l’espontani “No tenim por” després del minut de silenci a la plaça Catalunya i les nombroses mostres de suport espontani a les forces policials, que tan sovint són objecte de crítica.
Quan encara no havien passat 24 hores de l’atropellament a la Rambla, alguns periodistes i intel·lectuals van intentar culpabilitzar el govern català i el seu full de ruta independentista dels atemptats jihadistes. És possible que aquests missatges tinguin com a objectiu reduir el suport a la independència. Tanmateix, el nostre estudi indica que les preferències polítiques, incloent-hi les preferències per partits nacionalistes i independentistes, no canvien com a conseqüència d’atacs terroristes. Dit d’una altra manera, si avui preguntéssim pel vot en unes eleccions futures i el comparéssim amb la intenció de vot de fa una setmana, és poc probable que hi trobéssim cap canvi significatiu.
El terrorisme té conseqüències polítiques, òbviament, i són multidimensionals. Podria ser que els atacs d’aquesta setmana canviessin alguna dinàmica entre el govern català i l’espanyol, tant en sentit positiu com negatiu. Però pel que fa als ciutadans, és improbable que la violència terrorista canviï la manera com la gent veu els partits polítics i a qui decideixen donar el seu suport electoral. D’altra banda, el creixement del compromís cívic dels ciutadans i el suport a les institucions democràtiques sí que són respostes ciutadanes al terrorisme que hem observat en el nostre estudi i que s’han fet paleses aquests darrers dies.
Per acabar, si l’objectiu dels terroristes és dinamitar i afeblir la democràcia, les seves accions no fan més que enfortir les institucions i mobilitzar la ciutadania. Fer ús de la sang i la tragèdia humana com a instruments polítics no només és covard, indigne i execrable sinó també inútil.
