PANDÈMIA COVID-19

Joan-Ramon Masclans: "Els professionals sanitaris necessitarem suport psicològic aviat"

El cap de l'UCI de l'Hospital del Mar alerta de l'estrès que patiran i diu que "no està tot perdut"

En un moment en què els hospitals catalans treballen intensament per evitar el col·lapse sanitari, Joan-Ramon Masclans, cap de medicina intensiva de l'Hospital del Mar i president de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica, llança un missatge d'optimisme i assegura que els hospitals i els professionals sanitaris estan fent tot el possible per sostenir el sistema sanitari. Reconeix que els centres estan tensionats però es nega a acceptar la paraula col·lapse i alerta de l'estrès que pateixen o patiran els professionals sanitaris. Masclans també forma part de la comissió d'experts designada pel Govern per elaborar i coordinar els protocols assistencials als malalts crítics de Covid-19, que encara, però, no s'ha reunit. 

Aquesta és una setmana crítica en què s’espera un elevat volum de pacients greus, i segons un informe d’un grup de científics demà es podria col·lapsar el sistema sanitari. Resistirà?

Partim d’una situació molt complexa però hem de resistir, si no tanquem. Però sí que es tensionarà moltíssim el sistema tant pel que fa a recursos materials com humans. Amb l'augment del nombre de pacients necessitarem augmentar monitors i respiradors però també hi ha d'haver prou metges i infermers per atendre'ls. Però la resposta és que hem d’aguantar sí o sí. Primer ens preocupava que hi hagués prou equips de protecció individual i respiradors i s’ha anat resolent. El fet que s’hagin aconseguit respiradors 3D és una molt bona notícia que ens pot ajudar molt. I també altres empreses i consorcis en trauran d'altres. Ara ja estan venint professionals d’altres especialitats a ajudar a les UCI i hem de mantenir-nos forts i cuidar-nos.

70 científics avisen que dimecres es podria col·lapsar el sistema sanitari

Què és el que més li preocupa?

El que ens preocupa a tots els metges intensivistes, ja siguin d'un hospital petit amb una UCI de sis llits com d'un gran amb 50 llits, és poder donar resposta a totes les necessitats. Tots estan adoptant totes les mesures possibles, i com donar resposta a l'augment de pacients greus i coordinar-nos és el que més ens preocupa.

¿Els hospitals comarcals corren més risc de col·lapsar-se?

Els hospitals comarcals o petits estan molt i molt tensionats i alguns han pogut derivar pacients a altres centres. És cert que el nivell d’ocupació a tot arreu és molt alt i hem de ser el màxim d’imaginatius, però estem treballant en xarxa per ajudar-nos. No m’agrada parlar de col·lapse perquè, com entenem sovint per influència de l'anglès collapse, quan un edifici col·lapsa és que s’ensorra, i si això passa no podrem donar atenció sanitària. No hem d’arribar al col·lapse, ni molt menys. És una situació complicada, estarem cansats, patirem estrès perquè és molta feina i necessitarem suport psicològic aviat, però s’estan generant molts recursos a tots els nivells. No podem defugir que estem en una situació crítica, però em nego a acceptar la paraula col·lapse i donar la imatge que està tot perdut.

De quants llits d’UCI disposen els hospitals catalans i quants serien necessaris per ingressar tots els pacients greus de Covid-19 que s'esperen en els pròxims dies?

Entre crítics i semicrítics, que són fàcilment reconvertibles en crítics, estaríem al voltant dels 600 llits comptant tant la xarxa pública com la privada. I preveiem que haurem de triplicar el nombre de llits i això no és gens senzill de fer en un curt espai de temps però és el que toca.

I com es farà?

Els hospitals usaran tot el que tenen al seu abast per triplicar la seva capacitat. Cada hospital és un món i té les seves característiques i en funció d’això s’estructura com li vagi més bé. La recepta de l’Hospital del Mar no serveix per a l’Arnau de Vilanova. Uns s'expandiran el doble i d'altres el triple.

Amb l’augment del volum de pacients greus s’haurà de fer triatge per ingressar-los a la UCI?

Els intensivistes portem el triatge a l’ADN de l’especialitat. Des del principi saps que potser tens una UCI mig buida i a un pacient li has de dir que no hi ingressarà perquè és un pacient que s’hi estarà un mes i acabarà morint i no és just per a ell, ni per a la família ni per als professionals que el tracten ni tampoc és just i equitatiu pels recursos. Ho fem sempre, es diu no acarnissament terapèutic i això és una bona praxi. I el mateix fem ara, però si això normalment passa un cop al dia, ara amb l’allau de pacients aquest triatge es fa més sovint pel fet que hi ha més malats crítics però no perquè s’hagin acabat els recursos. La nostra obligació és donar sortida a tots els pacients crítics amb possibilitat de recuperació i per això estem ampliant tant els recursos. I aquest missatge és molt important perquè s’està desvirtuant. És molt dur quan una persona no té sortida però és així. Amb Covid-19 o sense. Si amb una estada llarga a l'UCI no se’n sortirà, no té sentit que hi ingressi.

Com es troben els professionals sanitaris? Ha parlat de l’estrès que poden patir.

Estem forts però comencem a estar cansats i hem d’assumir que encara ens hem de cansar molt més. També ens preocupa aconseguir suport psicològic perquè hi ha companys que ja en necessiten ara i hem de prevenir situacions d’estrès posttraumàtic perquè no tingui conseqüències a posteriori.

¿Podem saber quan haurem superat la part més crítica d’aquesta pandèmia?

Com que el període d’incubació de la malaltia és de 14 dies, els efectes de qualsevol mesura no els veurem fins a 15 dies després. Confiem que a finals d’aquesta setmana comencem a veure els resultats del confinament, si no voldrà dir que hem fet un confinament dèbil i haurem d’extremar mesures perquè el més important per lluitar contra el virus és el confinament. Però que passem el pic no vol dir que deixem d’ingressar pacients. Ens queda un mes, com a mínim, amb un volum important de malalts, i pel que fa a pacients greus a l'UCI ens queden dos o tres mesos. L’estada mitjana a l'UCI és de tres setmanes. És cert que de mica en mica anirem donant altes i aquesta és la part positiva. Ens anirem reorganitzat i no estarem com ara, ni molt menys, però a l'UCI hi continuarem tenint pacients greus.

Quin és el perfil de pacients que ingressen a l'UCI? La consellera de Salut, Alba Vergés, ha reiterat que és una malaltia que afecta també pacients joves.

Afecta gent gran, que és molt fràgil, però també gent jove. De mitjana, tenim pacients d’entre 50 i 70 anys però també en tenim de 30 i de 80. I recordo un jove de 21 anys, esportista i sense patologia prèvia. Tenim de tot.

Vergés alerta que hi ha molts joves entre els 300 malalts greus de coronavirus


També va viure com a cap de l'UCI els atemptats del 17-A. Aquesta pandèmia és el pitjor que ha viscut? 

Un sempre es prepara per al pitjor. Un atemptat dura uns dies limitats i una pandèmia és un cop que es manté durant molts dies. Teníem avisos que podia passar una epidèmia d’aquesta magnitud i per això vam fer els plans de contingència, però un sempre pensa que no li tocarà.