Apassionats del temps

Ja està bé que traiem el nas de la pantalla una estona i mirem al nostre voltant

"Què, quants litres ha fet?" A casa és el ritual que es repeteix cada cop que plou. Ho apuntem en una llibreta amb comentaris del tipus "pluja forta", "aigua neu","pedregada". Ho comentem pel grup de Whatsapp familiar. A finals d'any sumem els litres, fem revisió dels anys anteriors i comentem la jugada. El dia que plou i fa tants litres que vessa el pluviòmetre, contentíssims. Quan es gela i s'esquerda, drama.

La conversa la traslladem a veïns i coneguts. Ahir va fer 23 litres. Sí, sí, xim-xim tot el dia, molt bé. Els de TV3 la van encertar, ja és ben estrany (en la seva defensa, fa molts anys que no s'equivoquen gaire, però ser escèptic és tradició familiar).

Sempre em sorprèn que en ple segle XXI siguem tants el que ens segueix apassionant això de saber quin temps fa i farà, sobretot perquè la majoria de nosaltres no en depenem directament. Sí que era el cas dels nostres avantpassats, per qui el bon temps determinaria si tindrien un bon any i si podrien menjar bé o no.

De totes maneres, ja està bé que traiem el nas de la pantalla una estona i mirem al nostre voltant. Aquestes anotacions a la llibreta només serveixen per constatar que això que "el temps està boig" és un fenomen ben humà, que anem tard a posar-hi remei i que tots hi tenim una responsabilitat.