Mirem de nou

Els ulls són els nous llavis

"El maskie es el nuevo selfie y lo importante es la mirada: te enseñamos a cuidarla y convertirla en el centro del rostro". Ho llegeixo en un diari digital –l'article va acompanyat d'una foto d'una noia amb mirada seductora– i quedo estupefacta. Em desconcerta amb quina simplicitat hem acollit l'ús de la mascareta en les nostres vides. Per missatges com aquest –les seccions de bellesa van plenes de recomanacions sobre textures de maquillatge que asseguren no tacar-la i sobre tons d'ombres que queden millor per ressaltar-hi per sobre cada tipus d'ull– i per la naturalitat en com hem fet aplec de diferents mascaretes combinables amb la vestimenta. Jo la primera: en tinc una de flors, una de ratlles i una llisa amb color neutre que lliga amb tot.

Però aquest desconcert no és el que em preocupa, acabaré trobant la pista que em tregui de la desorientació. Al cap i a la fi el mercat és el mercat i de mascaretes, igual que d'ulleres de sol, que n'hi hagi per triar i remenar, i si ara s'estan venent pocs pintallavis –per cert el vermell passió s'esgotava en temps de crisis– s'hauran de vendre més llapis d'ulls i rímels.

El que m'amoïna és el que aquest tros de tela ja significa en el nostre dia a dia. A banda de, no cal dir-ho, la incomoditat que suposa portar-la amb aquestes calors, tapar-nos la boca ens dóna una aparença inexpressiva i limita l'expressió facial als ulls. Segons Albert Mehrabian, professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, el pes de l'expressió facial a l'hora de transmetre un missatge interpersonal suposa el 55% davant del 7% que suposen les paraules i del 38% dels factors vocals com el to, el ritme o el volum. La mascareta pot portar a males interpretacions semblants a les dels missatges instantanis escrits i, el que és pitjor, amaga els somriures que regalem.

Però, posats a mirar, enfoquem-ho diferent, perquè tapar-nos la boca també és una oportunitat per mirar de nou. Fixem-nos més que mai en els ulls i apliquem la definició número 9 que la Real Academia Española fa del verb mirar: "Cuidar, atender, proteger, amparar o defender a alguien o algo. Mira mucho por sus amigos". Estiguem atents i mirem més que mai endins, nostre i dels altres, i confiem no haver-nos d'acostumar a aquesta "nova normalitat" en què el somriure l'hem d'interpretar a través de les comissures dels ulls. Que per cert, diuen que en el sincer s'arruguen mentre que no passa en el cordial. Alguna cosa haurem après.