26/02/2019

Tocar de peus a terra

2 min
Gol el Barça femení al Betis

BarcelonaEl que encara em fa confiar que estem avançant i no anant cap enrere -tot i que ens agradaria anar una mica més ràpid-és la canalla, els nens i les nenes que van a veure els partits als camps de futbol amb cara d’il·lusió i ganes. Tinc moltíssima confiança en el que són i seran les noves generacions, perquè la seva manera de fer i el seu tarannà són completament diferents del que hem viscut fins ara. No sé si és que estan fets d’una altra pasta o que realment han decidit trencar amb tot l’arcaisme, però aquesta canalla demana que els comprin samarretes de l’equip que defensen. Fins aquí no hi ha cap novetat, però el que fa que estigui tan contenta és que demanen el nom de les noies que han vist jugar, ja sigui per la televisió o al camp. L’orgull i el posat que tenen amb la samarreta de la seva ídol no es pot pagar amb res.

El futbol femení o l’esport femení tenen una proximitat que no han de perdre. Qualsevol esportista se sent molt valorada quan veu que algú la segueix amb aquesta incondicionalitat. És molt important que no perdem aquesta proximitat, que valorem la gent que segueix les esportistes partit rere partit. En definitiva, que cuidem l’afició, i que, quan sigui una afició més gran, puguem seguir fent el mateix. Que si cal firmar autògrafs després del partit, parlant amb els aficionats o fent-nos fotos, que no marxem cada dia de pressa i corrents, perquè això que ens pot semblar insignificant, a aquests nens i nenes els fa sentir invencibles.

Perquè sí, perquè som referents. Sempre ens hem queixat que no n’hem tingut i que ens hauria encantat poder tenir referents femenins, doncs, ara que ja és una realitat, cal ser conscients que cal cuidar la gent del nostre voltant. Que això fa que tinguem unes responsabilitats que potser abans passàvem per alt, que hem de ser curoses amb el nostre model de vida i sobretot amb el que es penja a les xarxes socials, perquè som esportistes d’alt rendiment i això comporta un tipus de vida diferent del que pugui tenir qualsevol persona que no practica l’esport.

Créixer no vol dir perdre la realitat de vista. Sempre cal recordar d’on venim per valorar el que arriba nou i, sobretot, entendre que darrere de l’esportista hi ha moltes responsabilitats i una de les més importants és cuidar l’afició, perquè és l’única que et donarà suport en els moments complicats i la que farà la mateixa cara d’il·lusió quan aconsegueixis algun dels objectius. En definitiva, tocar de peus a terra en tot moment.

stats