15/09/2015

Apareix un misteriós crani al memorial de la Fatarella

2 min
Apareix un misteriós crani  al memorial de la Fatarella

BarcelonaUn fragment de crani humà ha aparegut aquest cap de setmana als peus del Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), un dels espais d’homenatge als combatents de la Batalla de l’Ebre. No se sap qui va dipositar-l’hi. Potser un excursionista o potser un agricultor que va trobar-se’l i va deduir que aquelles restes humanes devien pertànyer a una víctima de la Guerra Civil i les va deixar en aquest espai de memòria. “No és el primer cop que passa, que apareixen ossos per les muntanyes de la zona -explica Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN dels familiars de desapareguts a la Guerra Civil-. Perquè en aquella zona hi van morir 30.000 persones”.

“Imagina’t l’impacte que suposa per als familiars trobar un crani al Memorial, és indignant després de tants anys. És inadmissible”, denuncia Heredia. Per això, davant d’aquesta nova evidència, critica que “els protocols no funcionen”. “No es coneixen. La gent no sap què ha de fer quan es troba ossos”, explica. La zona de la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta va viure el combat més sagnant de la guerra, però la llei de la memòria històrica aprovada el 2009 no preveu especificitats per a aquest territori català.

Un protocol poc transparent

Fonts de la Generalitat han assegurat a l’ARA que, un cop feta la troballa, el departament de Governació comunicarà els fets al jutjat de la Terra Alta, que en decretarà el dipòsit i encarregarà un estudi antropològic per determinar l’edat de l’individu i la seva època. En paral·lel, es demanarà a Comebe (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, organisme encarregat de vetllar per recuperar la memòria històrica de la Batalla) que investigui si a la zona hi pot haver fosses comunes. En funció dels resultats, el cas s’arxivarà o s’iniciarà una prospecció arqueològica.

Heredia lamenta que el procés sigui poc transparent i no hi tinguin accés les famílies dels desapareguts, que, per la seva banda, demanen “un nou projecte de memòria històrica”, diu Heredia. “S’han fet memorials i hi hem posat flors, però les restes humanes, que són el més important, s’estan passant per alt”, diu.

stats